Blog de Miquel Vila Solà

APROPAMENT DEL NADAL

2011-12-06T09:40:00.000+01:00

Apropament del Nadal.

Trans-Siberian Orquestra.

AMMA A GRANOLLERS (5, 6 i 7 de Novembre de 2.011)

2011-11-07T19:19:00.006+01:00

Amma, amb el seu somriure que tot ho abraça, amb les seves notes de pau que tranporten la consciència a la felicitat.
Françoise i Miquel. Una extraordinària vivència compartida en els braços de l´Amma.

Esdevenir-se com a persona individual i com a cèl.lula plural en la parella, sentir l´existència de l`ànima en l´abraçada amb l´Amma, percebre que la força de la bondat també és una font inesgotable d´energia en aquesta societat, tantes emocions viscudes en un sol dia!.

Meditació, música relaxant, espiritualitat, i una abraçada (darshan) amb l´Amma que et treu l`ànima, te la retorna néta i purificada, i ja pots tornar a caminar.

Amma Bhajan Bhavani Bhagja, música i lletra composada per Amma.

CANÇÓ ITALIANA

2011-08-17T15:27:00.002+02:00

Liberi liberi, de Vasco Rossi.

Cullami, de Emma Marrone.

AIRE, TERRA, FOC I AIGUA

2011-08-17T15:07:00.004+02:00

AIRE
Vento, de Gianni Morandi i Emma Shapplin.

TERRA
Cant a la Terra, de Srah Brightman i Alessandro Safina.

FOC
Fuoco e cenere, de Micaela.

AIGUA
Gente di Mare, de Umberto Tozzi i Raf.

FORBIDDEN COLOURS

2011-08-17T14:44:00.004+02:00

Forbidden Colours de Ryuichi Sakamoto, interpretat per David Sylvian i Ruichi Sakamoto.

Forbidden Colours de Ruychi Sakamoto, interpretat per l´autor.

Forbidden Colours, interpretat en un solo de piano per l´autor.

ILLUMINATION

2011-06-12T19:54:00.002+02:00

ILLUMINATION, de SECRET GARDEN, moments de pau i reflexió que ens dóna la pròpia vida, convocant-nos davant d´un mateix per renéixer en cada instant.

ELECCIONS MUNICIPALS A TARADELL

2011-05-23T21:24:00.002+02:00

Resultats de les eleccions Municipals
a Taradell (Any 2.011)

C.I.U. 8
E.R.C 4
S.I. 2
PXC 1
PSC-PM 0

ELECCIONS MUNICIPALS. (TARADELL 2011)

2011-05-22T13:17:00.003+02:00

Miquel Vila en el moment de votar a Taradell.

Entrevista de Miquel Vila a Ràdio Taradell. Entrevista realitzada per en Joan.

DEBAT A RÀDIO TARADELL

2011-05-21T17:49:00.006+02:00

Els cinc candidats amb el moderador, Marc Güell.

Els cinc candidats.

Ahir al vespre es va celebrar el debat electoral dels candidats de Taradell, al Centre de Can Costa I font, organitzat per Ràdio Taradell.

PRESENTACIÓ DEL PROGRAMA ELECTORAL I DE LA CANDIDATURA

2011-05-19T17:15:00.005+02:00

Miquel Vila, Candidat a l´Alcaldia de Taradell pel PSC-PM.

Avui a les 20 hores, al Centre Cultural de Can Costa i Font de Taradell es celebrarà la presentació de la candidatura i del programa del PSC-PM.

Hi haurà un pica-pica i cava per tothom.

DEBAT TELEVISIU A CANAL TARONJA

2011-05-19T17:12:00.002+02:00

El passat dimarts dia 17 de Maig es va celebrar el debat electoral del municipi de Taradell al Canal Taronja.

Hi varen participar quatre dels cinc candidats: Lluis Verdaguer (C.I.U), Jordi Freixes (ERC), Miquel Vila (PSC-PM) i Concepció Baucells (Solidaritat).

DEBAT TELEVISIU A EL 9 NOU TELEVISIÓ

2011-05-12T18:02:00.001+02:00

(En la imatge, d´esquerra a dreta es pot veure a Concepció Baucells per Solidaritat Catalana, Miquel Vila per PSC-PM, Lluis Verdaguer per CIU, Jordi Freixes per Esquerra Republicana, i Joan Ricard per Plataforma.

Ahir es va celebrar el primer debat televisiu sobre les eleccions municipals de Taradell, a EL 9 NOU TELEVISIÓ.
El PSC-PM varem expressar les nostres propostes pel poble de Taradell.

Podeu veure el video al següent link:
http://www.el9nou.cat/tvcarta2_o_0_1/14/2071

PAS ENDAVANT

2011-05-05T12:21:00.014+02:00

Benvolguts vilatans,

una altra vegada ens trobem davant del compromís de mobilitzar-nos per realitzar una votació a les persones que més s´acostin als nostres ideals polítics en aquestes eleccions municipals.

De nou, he fet un pas endavant per aconseguir una llista de persones amb voluntat i capacitat per acometre accions i gestionar la millora del nostre poble i el nostre entorn.

Estem vivint moments molt difícils per la pressió de la crisi mundial econòmica, i per això, la nostra campanya electoral no es basarà en grans promeses sinó en el compromís ferm d´una gestió adequada a aquests temps.

És important i necessàri prendre les decisions de gestió econòmica en el moment oportú, donada la velocitat en la qual hem après a viure tots plegats, i aquest serà la nostra lluita més realista, i és per això que vetllarem perquè no es donin més casos d´inoportunitat en algunes decisions preses des de l´Ajuntament actual, en l´execució d´obres que s´han desenvolupat en el nostre poble.

Les persones que conformen la candidatura estem en contacte directe amb la gent en el nostre dia a dia, aprenent sempre de les virtuts i de les penes de les persones.

Aquest contacte amb la gent del poble ens ha ensenyat quines són les mancances en aquests moments tant difícils, i aquest fet ens ha empengut a prendre la determinació de presentar-nos en aquestes eleccions municipals, amb una il.lusió renovada, i amb unes ganes de treballar pel poble de Taradell.

Ara, només ens queda fer un pas endavant tots junts, si ens doneu la vostra confiança.

Miquel Vila Solà

UN PAS ENDAVANT PER TARADELL, AMB IL.LUSIÓ RENOVADA, AMB L´EXPERIÈNCIA DEL CAMÍ FET.

Miquel Vila Solà, nascut a Vic l´any 1970, i taradellenc.
És llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona, i exerceix d´advocat a Vic des de l´any 1996, especialitzat en matèria civil, dret de familia, penal i administratiu, prestant alhora el servei del torn d´ofici de l´Il.lustre Col.legi d´Advocats de Vic, en matèria civil, penal, i de defensa de víctimes de violència domèstica i de menors d´edat.
Membre de l´Executiva Comarcal d´Osona del PSC, i membre de l´Executiva de l´Agrupació de Vic del PSC.
Professor de Dret Laboral en Programes d´Ocupació i en cursos subvencionats pel Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya.
Fou promotor a l´any 1998 del projecte d´Agermanament Vic-Somoto.
Fou voluntàri, soci o ostentant càrrecs de representación en Associacions d´objectes humanitaris, com la Creu Roja, Juristes Sense Fronteres (President de l´any 1998 fins l´any 2002, Delegació d´Osona), Amnistia Internacional, Càtedra UNESCO de la Universitat de Vic.
Ha participat activament en la recerca de solucions per les demandes de la població de Taradell, com a soci-fundador i membre de l´Executiva de l´Associació per la Millora del Medi Ambient de Taradell, i també ha col.laborat en activitats artístiques dels artistes locals de Taradell, participant en diversos recitals poètics, i en activitats organizades per la Biblioteca de Taradell, com l´Abril Poètic.

-------------------------------------------------------------------------------------------------------

RECITAL DELS POEMES DELS POETES DE TARADELL

2011-04-28T18:53:00.004+02:00

L´Anna Maria Tuneu, en Santi Estragués i en Joan Casas, membres del grup de teatre taradellenc "Canya que no és conya", van recitar, un per un, tots els poemes, acompanyats de música de piano de la mà d'en Joan, que va compondre una melodia per a cada un dels poemes.

LLISTA DEL PSC A TARADELL

2011-04-26T13:34:00.005+02:00

LLISTAT DE LA CANDIDATURA DEL PSC A TARADELL

1. Miquel Vila Solà
2. Eva Contreras Suriñach
3. Àlex Rocosa Marti
4. Claude-Brigitte Carcenac Pujol
5. Joan Ramon Jiménez Carol
6. Llogari Pujol Boix
7. Judit Ortega Morera
8. Albert Díaz Borrego
9. Sergio Catalán Rama
10. Maria Teresa Vilaró Romeu
11. Javier Naya Gimeno
12. Mònica Arias Ges
13. Antoni Iruela López

ABRIL POÈTIC A LA BIBLIOTECA DE TARADELL

2011-04-15T20:10:00.004+02:00

CARTELL DE L´ABRIL PÒETIC A LA BIBLIOTECA DE TARADELL.

-------------------------------------------------------------------
Aquest és el poema que he escrit per aquest Abril Poètic,
i que està exposat a la Biblioteca de Taradell:

EL MÓN, LA VIDA

Cauen llindes d´humanitat a les rescloses
més estrictes del desencís multitudinari.
Les espigues no s´atreveixen a brillar,
i els penellons creixen, però a l`ànima.

Les guerres ens patinen a la televisió!
La fam tant llunyana i plena de mosques!
Al plat no hi volem equacions forasteres,
però estem units en cada “xip” de sang.

Colibríes amb llurs becs atansen tsunamis
de families multiplicant l´embarg del demà.
El sanglot de papallona radioactiva no té fre,
i tots ens limitem a observar el seu vol.

De retruc els espills de la vida moren
en la indefinida mètrica d´una Lluna,
i cada albada és només un feixuc badall
de les mans que ens oblidem donar.

Per això és tant immanent en “el nosaltres”
el somriure d´un fill quan cerca el seu somni,
el petó de l´amant dins un cistell de fades,
i qualsevol crepuscle, insolent de colors.

Aleshores… només… cal transpirar…
densament el temps, disfressar-lo d´il.lusió.
Amb això n´hi ha prou per seguir.

Seguir què? La pulsió de fe i els gens,
o una rima silenciosa si tu vols.

Miquel Vila Solà
---------------------------------------------------------------------------------

Aquests són els poetes intervinents:

Laura Babot
Carme Bayot
Joan Bellpuig
Roser Bigas
Assumpte Camprodon
Rosa Codina
Lola Hosta
Frederic Jané
Lluís Mauri
Josefina Peraire
Noèlia Pérez
Glòria Pons
Jesús Ramos
Magí Reig
Mercè Romeu
Cristina Scheper
Maria Sellés
Maria Rosa Serra
Miquel Vila
Mercè Voltas

EL MUSICAL HAIR

2011-01-31T21:38:00.002+01:00

AQUARIUS, del musical HAIR,
Un gran tema per tots els aqüarians.

GOOD MORNING STAR SHINE, del musical HAIR.

ENTREVISTA AMB EL DOCTOR MARIO ALONSO

2011-01-27T14:01:00.001+01:00

Entrevista amb el Doctor Mario Alonso.

EN L´EXISTÈNCIA

2011-01-27T13:50:00.001+01:00

IN EXISTENCE,de BEAUTIFUL WORLD, un projecte musical de l´any 1996.

BON NADAL A TOTHOM

2010-12-15T13:51:00.000+01:00

Andrea Bocelli interpretant "Angels We Have Heard On High".

NITS DE TARDOR

2010-11-22T20:16:00.003+01:00

EROS (RAIN) de Chris Spheeris.

FIRST OF MAY, interpretada per Sarah Brightman.

YOUR SONG, de ELTON JOHN, interpretada per ell mateix i Alessandro Safina.

CUPÓ DE L´ONCE DEDICAT A TARADELL

2010-11-09T10:03:00.002+01:00

(Imatge del Castell d´en Boix que apareix a la imatge del Cupó de l´O.N.C.E.).

Avui, dia 9 de novembre circularan per tot l'estat Espanyol 5 milions de cupons dedicats a Taradell.
A partir del passat cap de setmana l' ONCE va posar a la venta el cupó pel sorteig diari del proper 9 de novembre dedicat a Taradell.

En aquesta ocasió, ONCE va mostrar el seu interès i es va posar en contacte amb l'Ajuntament de Taradell per tal de sol·licitar informació del municipi i també algunes imatges per poder il·lustrar l'esmentada butlleta. La imatge escollida per aparèixer als cupons és el Castell d'en Boix i hi apareix el número d'habitants, els quilòmetres quadrats del terme municipal i la província a la que pertany.

L´ARRIBADA DE LA TARDOR

2010-11-08T21:04:00.001+01:00

SECRET GARDEN, de Secret Garden.

THE SILK OF THE ROAD, de Kitaro.

SETZENES JORNADES DE DRET CIVIL CATALÀ A TOSSA

2010-09-22T09:55:00.002+02:00

Contractes, responsabilitat extracontractual
i altres fonts d'obligacions
al Codi Civil de Catalunya

PROGRAMA

Tossa de Mar, 23 i 24 de setembre de 2010

Dijous 23
Matí
11.00 – 11.30

SESSIÓ D'OBERTURA
Paraules de benvinguda, a càrrec de la Il·lma. Sra. Immaculada Colom i Canal, alcaldessa de la Vila de Tossa de Mar.
Inauguració de les Setzenes Jornades de Dret Català a Tossa, a càrrec de l’Honorable Senyora Montserrat Tura i Camafreita, Consellera de Justícia.

PRIMERA PONÈNCIA
EL DESPLEGAMENT DEL LLIBRE SISÈ DEL CODI CIVIL DE CATALUNYA
11.30 – 11.45 Presentació del tema de les XVIenes Jornades
El contingut del Llibre sisè del Codi civil de Catalunya: estat de la qüestió i perspectives de futur
Miquel Martín Casals
Catedràtic de Dret civil, Universitat de Girona
Director de les Jornades de Dret català a Tossa
Acotacions del món pràctic

11.45 – 12.00 La perspectiva notarial sobre el Llibre sisè del Codi Civil de Catalunya
Joan Carles Ollé i Favaró
Notari, Degà del Col·legi Notarial de Catalunya

12.00 – 12.15 El punt de vista dels registradors de Catalunya sobre una futura regulació de les obligacions i els contractes
Antoni Giner Gargallo
Degà autònomic dels Registradors de la Propietat, Mercantils i de Béns Mobles de Catalunya

12.15 – 12.30 L’advocacia catalana davant la codificació del Dret català d’obligacions i contractes
Pedro L. Yúfera Sales
Advocat, Degà de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona

12.30 – 12.45 El sector assegurador i la responsabilitat extracontractual al futur Llibre sisè
Cristina Turmo Rodríguez
Subdirecció General de Riscos i Assegurances, Departament d’economia i finances

12.45 – 13.00 La contractació que afecta els consumidors al futur Llibre sisè
Jordi Anguera Camós
Director de l’Agència Catalana de Consum

13.00 – 13.45 Debat

Tarda
SEGONA PONÈNCIA
EL CONTRACTE DE COMPRA-VENDA

16.30 – 16.45 Presentació de la segona ponència
Antecedents i perspectives de la regulació de la compra-venda
Antoni Mirambell i Abancó
Catedràtic de Dret civil, Universitat de Barcelona

16.45 – 17.15 Línies generals de la proposta de regulació de la compra-venda en el marc de la modernització del Dret privat europeu de contractes
Antoni Vaquer Aloy
Catedràtic de Dret civil, Universitat de Lleida

17.15 – 17.45 Acotacions del món pràctic
Aspectes pràctics de la proposta de regulació de la compra-venda
Francesc Torrent Cufí
Notari

La compra-venda immobiliària: en especial, pacte de reserva de domini i condició resolutòria
Antoni Cumella Gaminde
Registrador de la Propietat

17.45- 18.15 Debat
PAUSA
18.30 - 19.00 Contractació amb consumidors i vendes especials
Mª Dolors Gramunt Fombuena
Junta Arbitral de Consum de Catalunya

19.00 - 20.00 Debat i presentació de comunicacions a la primera ponència

Divendres 24
Matí
TERCERA PONÈNCIA
EL CONTRACTE DE SERVEIS
10.00 – 10.30 Configuració i tipologia dels contractes de serveis: una proposta per a Catalunya des del marc europeu
Esther Arroyo i Amayuelas
Professora titular de Dret Civil, Universitat de Barcelona

10.30 – 11.00 Vicissituds en la prestació de serveis: deures de cooperació, instruccions i modificacions del contracte
Josep Ferrer i Riba
Professor titular de Dret Civil, Universitat Pompeu Fabra.

11.00 - 11.15 Acotació del món pràctic
Què esperem d’una nova regulació dels serveis?
Yago Cuesta, Advocat (Garrigues)

11.15 - 11.45 Debat
PAUSA

QUARTA PONÈNCIA
LA RESPONSABILITAT EXTRACONTRACTUAL
12.00 – 12.30 Principis per a una proposta de regulació de la responsabilitat extracontractual per al Codi Civil de Catalunya
Miquel Martín Casals
Catedràtic de Dret civil, Universitat de Girona
Membre de l’European Group on Tort Law

12.30 – 13.00 La responsabilitat civil de l'empresari
Josep Solé Feliu
Professor titular de Dret civil, Universitat de Girona

12.30 – 13.00 Acotació del món pràctic
Aspectes rellevants per a l’assegurança d’una futura regulació catalana de la responsabilitat civil
José María Mayor Civit
Director territorial, Mapfre Caución y Crédito

13.00 – 13.15 Debat

12.30 – 13.00 Presentació de comunicacions
Comunicacions a la segona, la tercera i la quarta ponència

Tarda
CINQUENA PONÈNCIA
ALTRES FONTS D’OBLIGACIONS
16.30 – 17.00 Les altres fonts d’obligacions al Llibre sisè, en especial l’enriquiment injustificat
Ferran Badosa Coll
Catedràtic de Dret civil, Universitat de Barcelona

17.00 – 17.30 La gestió de negocis aliens
Juana Marco Molina
Catedràtica de Dret civil, Universitat de Barcelona

17.30 – 18.15 Debat i presentació de comunicacions a la cinquena ponència

18.30 Cloenda de les Jornades a càrrec de la Dra. Elena Lauroba Lacasa, Directora general de Dret i Entitats Jurídiques

18.45 Paraules de comitat de l'Excma. i Mgfca. Sra. Anna Maria Geli de Ciurana, rectora de la Universitat de Girona.

19.00 Cava català ofert per l'Ajuntament de Tossa de Mar.

NITS D´ESTIU

2010-07-30T19:44:00.005+02:00

CLAIRE DE LUNE, de Claude Debussy, amb orquestra.

Que aquesta melodia ens acompanyi a tots en les nits d´estiu.

CLAIRE DE LUNE, de Claude Debussy, amb piano, interpretada per Maria Kovalszki.
-------------------------------------------------------------------------------

Barcarola de "Els contes de Hoffmann" d´Offenbach, interpretada per Elina Garanca i Anna Netrebko.

RECITAL DE POEMES DELS POETES DE TARADELL

2010-07-01T17:04:00.003+02:00

Demà, a partir de les 8 del vespre a la Biblioteca de Taradell, els poetes locals que han participat a l'exposició Juny Poètic tindran l'oportunitat d'escoltar els seus poemes recitats per Lola Hosta i musicats per Sergi Gutiérrez.

En l'edició d'aquest any hi han participat: Carme Bayot, Roser Bigas, Rosa Codina, Maria Costa, Lola Hosta, Frederic Jane, Lluís Maurí, Josefina Paraire, Noelia Perez, Gloria Pons, Jesus Ramos, Merce Romeu, Magi Reig, Cristian Schepper, Maria Selles, M. Rosa Serra i Miquel Vila.

ESTATUT D´AUTONOMIA DE CATALUNYA

2010-07-01T12:05:00.003+02:00

El President de la Generalitat de Catalunya, Sr. José Montilla.

TAKE THIS WALTZ

2010-06-22T19:56:00.002+02:00

TAKE THIS WALTZ, de Leonard Cohen amb lletra de Federico García Lorca.

TAKE THIS WALTZ, amb lletra de Federico García Lorca, la música de Leonard Cohen i la interpretació d´Anna Belen.

MUSICA CRÍTICA DE ROGER WATERS

2010-06-19T13:26:00.003+02:00

PERFECT SENSE, PART I i II, de ROGER WATERS.
Una cançó crítica amb el sistema financer, basat en el model actual de consum del petroli i l´explotació del medi.

EVERY STRANGER´S EYES, de ROGER WATERS.

JUNY POÈTIC A LA BIBLIOTECA DE TARADELL

2010-06-11T12:46:00.005+02:00

JUNY POÈTIC
Exposició de poemes d'escriptors locals
Fins el 30 de juny
POETES PARTICIPANTS:
Carme Bayot, Roser Bigas, Rosa Codina, Maria Costa, Lola Hosta, Frederic Jané, Lluís Mauri, Josefina Peraire, Noèlia Pérez, Glòria Pons, Jesús M. Ramos, Mercè Romeu, Magí Reig, Cristina Scheper, Maria Sellés, Maria Rosa Serra, Miquel Vila.
--------------------------------------------------------------------------

AL MEU PLANETA

Seré com la llum: extravagant i ferotge,
com la partícula que la conforma, ella mateixa,
seré com un raig: ferm i multitudinari,
com essència de Sol, com foc d´estel.

Seré un crit per salvar-te, una veu esquinçada,
a tu oferiré la injusticia! per a rentar-la amb la Llei!
en tu perderé el meu honor, en cada nou día,
i a poc a poc seré un llenguatge, poeta de lo blau.

Seré com un peix del somriure perpetu i senzill,
lluiré l´aleta de la comprensió amb orgull,
on parlaran els nap-bufs, els esclaus, els pàries,
on la meva nau acollirà vides: cèl.lula a cèl.lula.

Seré un sentiment perenne, aquest arbre repartidor,
la copa daurada! erigida per honorar al continent!
amb delit seré un dicionari d´esperits i flames,
i seré un pensament, lliure de la seva cèl.la,
de la seva mortalla.

I seré un riu triomfal, un marxar aquietat,
aquest caminar que els anacoretes deixen caure,
en pau,
aquest caliu que transmutarà la celestial musicalitat,
per veure des de les altures els colors dels camps,
els rostres sanguinolents.

I seré un poble, un ens sense muralles,
una declaració de veritats, una dutxa d´amor,
una sola lliça: la que parla de supervivència,
la que concedeix arrels iguals en espais diferents,
la que ens ho concedeix en espais diferents, llunyans!

I així em sentiré: PLANETA.

MIQUEL VILA SOLÀ
---------------------------------------------------------------------------

PROGRAMA DEL JUNY POÈTIC A LA BIBLIOTECA DE TARADELL

A la Biblioteca de Taradell s´ha dedicat cada any el mes d'abril a la poesia, però les obres realitzades varen suposar que no hi haguessin espais a la biblioteca durant uns quants mesos i enguany es celebra, en comptes de l'"Abril Poètic", el "Juny Poètic".

Aquest és el programa del JUNY PÒETIC

JUNY POÈTIC
Exposició de poemes d'escriptors locals
Fins el 30 de juny

EL QUE HE ESCRIT ÉS ESCRIT
Textos de Salvador Espriu
Composició poètico-musical de Jaume Calatayud i Vicente Monera
divendres 11 de juny a les 8 del vespre

JUGUEM AMB ELS POETES
Hora del Conte "poètica"
amb Rosa Fité
Dimecres 16 de juny a les 6 de la tarda

"ELS FRUITS SABOROSOS", DE JOSEP CARNER
Club de Lectura amb Ramón Sellarès
dijous 17 de juny a 2/4 de 8 del vespre

RECITAL MUSICAT DELS POEMES DE L'EXPOSICIÓ "JUNY POÈTIC"
amb Lola Hosta i Sergi Gutierrez
divendres 2 de juliol a les 8 del vespre

MIRADES EN EL TEMPS

2010-06-08T23:00:00.005+02:00

Un día de verano del año 1983, cuando yo tenía trece años, estaba buscando algún libro en la biblioteca de casa de mis padres, que se me revelara interesante ante mí avidez de lectura inmediata.

Entre las estanterias se desdibujaba un libro de tamaño diminuto, en comparación con los demás que eran más altivos de hojas. Lo arranqué de su soledad y me lo llevé hacía mí.

Es un libro con una cubierta hermosa: en la misma hay dibujada y en relieve, una mujer caminando en un escalón con un vestido de época y largo, agarrándolo con la mano izquierda, y sujetando un paraguas de color violeta con la mano derecha, y a su lado, un galán con una chaqueta larga de principios del siglo XX, cortejando a la dama.

La cubierta en sí misma considerada es una obra de arte, pues a parte del dibujo perfilando dos corazones incendiados dentro de un cuerpo, en el final de las tapas hay un bordado de ganchillo, y la elegancia de la imagen desvela sin más lo que sucederá.

Las hojas interiores están hechas de un papel de hilo verjurado, gelindense.

Sólo se realizaron 1000 ejemplares del libro, y en mis manos está el número 85.

El título del libro es BREVIARIO DE AMOR, está escrito en idioma catalán, o sea BREVIARI D´AMOR, y su autor fue MIQUEL SAPERAS a través de la selección de fragmentos de cartas de amor que escribió durante años un amigo suyo a una dama.

No se trata de un libro convencional, es un libro que contiene la intensidad del alma de un hombre que amaba con locura a una mujer.

No es un libro de poesias, ni un ensayo, ni una novela, no...no... no...

es un epistolario, un compendio de fragmentos de cartas de amor, un volcán de sentimientos.

En el prólogo del epistolario, el redactor-ejecutor del libro, nos describe la existencia de un hombre llamado X, que amó en secreto a una mujer toda la vida sin que nadie supiera nada. Ni siquiera Miquel Saperas era conocedor de ese hecho, siendo su mejor amigo.

Miquel Saperas nos explica en el prólogo del libro como recibió una llamada telefónica de un centro hospitalario de tuberculosos sito en la zona del Montseny, (un parque natural en la provincia de Barcelona), para que asistiera allí con caracter urgente, pues un amigo suyo estaba muriendo y reclamaba su presencia.

Al llegar al lecho de muerte de su amigo, éste le dió una carpeta y le confesó de manera apasionada el amor a una mujer casada. Le explicó que le entregaba las cartas que había escrito a esa dama durante toda la vida, que es sinónimo extendido de "te entrego mi alma amorosa".

En las cartas, la tinta habla de momentos de risas con su amada, de roces, de pasión furtiva, de deseo, de escondites, de momentos de extrema soledad, de celos, de revoluciones internas, de como sentía el fuego intenso del amor, de como las lágrimas en la madrugada impidiendo que el alba fuera fulgurante. También de la sensibilidad por el arte, y así a su amada le hablaba de Florencia, de Venecia, de París, para hacerla volar con las imagenes, y le hablaba de las musicas que había escuchado áquel día, y las que escucharía en el futuro, y le explicaba los libros que había leído, y le enviaba metafóricamente los ruiseñores en forma de besos.

Y moría cada día por ella, naciendo al mismo momento en que moría. Una sensación extraña.

En definitiva... los fragmentos de cartas de amor seleccionados por Miquel Saperas son segmentos laminados del alma de un hombre esculpiendo su amor.

La distancia impuesta, la nostalgia de los besos y el silencio de su amada durante meses, eran situaciones tremendamente dolorosas para el autor de las cartas, sólo conocidas por aquellos que lo han vivido en su mar de corazón.

El deseo se hacía más denso cuanto más se acercaba el momento de verse.

Y la razón de la sinrazón era denominado amor, y un manantial de piel.

En una carta le decía el amante X a su mujer amada:

"No hay ni un átomo, en todas las cosas de este mundo, para mi, que no respire tu aliento y no esté saturado de tu belleza. En todo lo que miro, en todo lo que hago, en todo lo que pienso, estás tú siempre. Hay tu sonrisa, hay tú espera, y, por encima de todo y perfumándolo todo, hay tu alma. Si la felicidad eres tú, y eres mía desde el primer día que te hablé, ¿cómo no darme cuenta que tengo en mí la felicidad?".

Y el Sr. X le escribía a ella desde su mundo de amor antorchado, capaz de iluminar a una noche sin Luna con tan solo un suspiro:

"Quiero procurarte de hacerte entender que no vivimos en un mundo tan diferente, tu y yo, de lo que tu imaginabas. Tu mundo interior siempre ha estado derramando añoranza. Pocas veces, en contemplar todo lo que te envolvía - personas, cosas -, estabas plenamente satisfecha.

No comprendias el mundo, porque el mundo no te comprendía. Por esto éste silencio tuyo, del cual me has hablado tantas veces; de aquí al decirme un día que núnca nadie había sabido de tu fondo.

Por eso esa soledad en la cual tu misma te habías sumergido voluntariamente. Y bien, a mi ¿qué me pasaba? Yo he soñado siempre un imposible; me entusiasmaba pensar como era de buena la gente, franca. en cada momento sentia el choque, dentro de mí, de una realidad bien diferente a mi imaginación. Y dí: El verdadero mundo ¿ no es el que llevamos dentro de nosotros?

Delante de este mundo nuestro interior ¿ no es verdad que lo externo tiene una importancia relativa? Y mí mundo interior ¿ no es igual que el tuyo?".

He plasmado dos epistolas que son abecedario de océano interno, pero hay tantos retazos como olas precisas que nos detallan ese gran amor...

Unas cartas de amor realmente profundas, que navegan las páginas de todo el Breviario, nos dan la dimensión de la magia y del drama.

Era época de seres románticos, a veces sujetos a normas morales muy estrictas, lo que en el libro se plasma.

Era la pluma del corazón que necesitaba escribirse pues no tenía otras opciones a fin de no estallar.

Breviario de Amor, también son cartas de futuro.

Son fragmentos de amor para leer en una noche estrellada, sentados en un sofá entrelazando las piernas y degustando un té.

Son epistolas para ese día en el que copulan las pupilas y el iris de los ojos nos hacen seres líquidos para siempre.

Son las lecturas para deshojar los árboles del Septiembre mientras paseamos tomados de la mano.

Son las luces de una vida que se enfrenta a un destino y son un pentagrama de ojos desde el alma.

Son una mirada verdadera. Son el roce de la piel definitiva.

Son instantes que existiran o no, que conformaran el todo o la nada.

MIQUEL VILA SOLÀ

MUSICA DE KITARO

2010-06-08T00:18:00.001+02:00

Diaporama de paissatges de Guillin, amb música de Kitaro de la pel.licula "Heaven and Earth" dirigida per Oliver Stone.

CASAMENT ANNA I MIA (22 DE MAIG DE 2.010)

2010-05-26T05:23:00.007+02:00

Jardins de L´Espona o Can Parrella de Torelló, lloc de celebració del casament.

La nuvia Anna Casals esperant al Fadrí Major, Miquel Vila, per llegir-li el poema, i al conductor del vehicle nupcial que era Miquel Castells.

Casament d´Anna Casals i Josep Maria Campdepadrós, amics, en els Jardins de Can Parrella de la població de Torelló, en el moment en el qual el batlle de Torelló, Miquel Franch oficiava el casament.

Casament de l´Anna i en Mia: ambdós posant-se els anells després de prestar el consentiment matrimonial, de donar-se "el si vull", i jo mateix fent de testimoni.

Taules del menjador del casament.

Els nuvis tallant el magnífic pastís.

Imatge del pastís de noces amb el nom dels nuvis.

Alba Serradell cantant una cançó a "capella" davant de tothom.

Els nuvis preparant-se per ballar el waltz de noces.

Que tingueu molta sort i sigueu molt feliços en el camí de la vida compartida!!!.

PRELUDIS DE PRIMAVERA

2010-05-25T13:35:00.011+02:00

Imatge d´una papallona al Pla de la Calma del Parc Natural del Montseny. (Fotografia realitzada per Françoise).

PAPILLON, de Secret Garden.
---------------------------------------------------------------------------

REFLECTIONS OF PASION, de YANNI.

PRELUDE AND NOSTALGIA, de YANNI.

MUSICA DE KITARO

2010-05-25T13:19:00.002+02:00

KOKORO, de KITARO.

DANCE OF SARASVATI, de KITARO.

KOI, de KITARO.

CASAMENT DELS AMICS MIA I ANNA (DISSABTE DIA 22 DE MAIG DE 2.010)

2010-05-21T16:50:00.007+02:00

I SEREU DE L´AMOR… ABECEDARI

Cada paraula del cor angela
els ulls de la vostra existència,
cada espelma de l´ànima extensa
qualsevol Lluna de sal…
us il.lumina.

Cada somriure empelta l´ésser
amb la mesura del vostre temps,
i en el most de la mirada neta
s´hi edifica la raó de l´estimar.

Abraceu-vos sempre, feu-vos líquids,
quan el Sol esclafi els llavis,
quan les barques no trobin Mar,
quan s´acostin les tenebres.

Acosteu-vos sempre, doneu-vos cel,
i sereu de l´amor… abecedari.
Les lletres MIA, ANNA.
Les lletres ANNA, MIA.
Res més per composar
que no sigui la vida…
la vida compartida,
l´essència de l´essència.

MIQUEL VILA SOLÀ
(22-05-2010)
Poema com a Fadrí Major.

MARXA NUPCIAL, de FELIX MENDELSSOHN.

L´ANNA I EN MIA, EN MIA I L´ANNA, avui cel.lebren la formalització de la seva unió sentimental.

Però aquesta formalització per ambdós, no és només tinta que es queda a través de les signatures impreses en uns papers, sinó que més enllà dels documents, existeixen dos cors que bateguen.
I el que és realment impressionant del batec és que els cors ho fan en la mateixa direcció.
També hi ha unes mirades que s´entenén a l´entreobrir els ulls, unes mans que es donen caliu en cada estació de l´any i un gest de comprensió en cada nova nit.

Tots dos adquireixen el compromís d´estimar-se per sempre, ara, i en la mesura de lo possible ser UN en la lluita del present i del futur, fet per si mateix totalment màgic.

En aquesta societat en la qual vivim, on els valors familiars cada vegada estan més devaluats, en Mia i l´Anna, l´Anna i en Mia, ens vénen a poetitzar el seu amor, ens fan particeps dels seus sentiments en aquest acte.

Per aquells que els coneixem, ja sabem que les seves ànimes estan sempre obertes a estimar. Les portes de la seva llar sempre estan obertes de bat a bat per tots aquells que truquen el timbre amb la mà d´un familiar, amb la mà d´una amistat, amb la mà que cerca les seves veus.

Sempre ho donen tot, i sempre amb el seu somriure.

Per això,podem dir que ells ja s´han casat més de mil vegades en aquesta vida, en cada mirada que s´han fet perquè saben estimar-se, i alhora saben estimar a tots aquells que els envolten.

Però avui, en aquest acte i durant tots els esdeveniments del dia que viurem, el fet més rellevant és que ens fan participar a nosaltres en la noticia del seu amor. Ens manifesten que ara caminen junts i que en el camí que traci el futur també ho feran, i a tots ens conviden a brindar amb ells a través de l´expressió de la nostra ànima.

Avui, volen que estiguem amb ells per comunicar-nos obertament que s´estimen, doncs ells també han de saber que hem vingut per manifestar-lis frontalment que estem molt orgullosos d´ells i que volem compartir aquesta celebració amb absoluta alegria.

MOLTES FELICITATS, QUE SIGUEU MOLT FELIÇOS EN EL VOSTRE CAMÍ, PERÒ SIGUI COM SIGUI PER SEMPRE TAMBË US ACOMPANYAREM.

MIQUEL VILA SOLÀ

CARUSO DE LUCIO DALLA

2010-05-17T00:26:00.005+02:00

Imatge del sostre de LA FENICE, Opera de Venècia.

Imatge de l´interior de LA FENICE, Opera de Venècia.

CARUSO, cançó composada per LUCIO DALLA dedicada al tenor CARUSO, interpretada per Lucio Dalla i per Luciano Pavarotti.

TOT ESTÀ PER FER I TOT ÉS POSSIBLE

2010-05-16T02:27:00.002+02:00

DONA´M LA MÀ, de Lluic Llach interpretada per ell mateix i per Lucrècia, amb lletra escrita pel poeta de la nostra terra Miquel Martí i Pol.

UN CANT A L´ESPERANÇA!!!
TOT ESTÀ PER FER I TOT ÉS POSSIBLE AVUI.

VIATGE CAP A ITACA DE LLUIS LLACH

2010-05-16T02:14:00.004+02:00

En aquests moments de crisi econòmica i institucionals a Espanya, com a exemple tenim el Tribunal Constitucional, ens hem de refermar en la lluita diària i anar més lluny dels arbres caiguts que ara ens empresonen.

Ítaca (o Viatge a Ítaca)
(Kavafis - Carles Riba - Lluís Llach)

I

Quan surts per fer el viatge cap a Itaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d'Itaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.
Itaca t'ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Itaca
t'hagi enganyat. Savi, com bé t'has fet,
sabràs el que volen dir les Itaques.

II

Més lluny, heu d'anar més lluny
dels arbres caiguts que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.
Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l'avui que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.
Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s'acosta.
I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes.

III

Bon viatge per als guerrers
que al seu poble són fidels,
afavoreixi el Déu dels vents
el velam del seu vaixell,
i malgrat llur vell combat
tinguin plaer dels cossos més amants.
Omplin xarxes de volguts estels
plens de ventures, plens de coneixences.
Bon viatge per als guerrers
si al seu poble són fidels,
el velam del seu vaixell
afavoreixi el Déu dels vents,
i malgrat llur vell combat
l'amor ompli el seu cos generós,
trobin els camins dels vells anhels,
plens de ventures, plens de coneixences.

VIATGE CAP A ITACA, de LLUIS LLACH, Moviment I i II.

VIATGE CAP A ITACA, de LLUIS LLACH, Moviment III.

ESCOLTEU AQUESTA MERAVELLA!!!!!!!!

A LES TERRES SENSE NOMS I SENSE NUMEROS

2010-05-16T02:01:00.002+02:00

Un dels meus llibres preferits és sense dubte CANTO GENERAL, un llibre de poesia del gran mestre Pablo Neruda.
Aqui deixo una poesia que es titula Vegetaciones.
El compositor grec anomenat Mikis Theodorakis va composar música a alguns poemes de Pablo Neruda del Canto General.
Us convido a escoltar una de le melodies.

VEGETACIONES DE PABLO NERUDA

A las tierras sin nombres y sin números
bajaba el viento desde otros dominios,
traía la lluvia hilos celestes,
y el dios de los altares impregnados
devolvía las flores y las vidas.

En la fertilidad crecía el tiempo.

El jacarandá elevaba espuma
hecha de resplandores transmarinos,
la araucaria de lanzas erizadas
era la magnitud contra la nieve,
el primordial árbol caoba
desde su copa destilaba sangre,
y al Sur de los alerces,
el árbol trueno, el árbol rojo,
el árbol de la espina, el árbol madre,
el ceibo bermellón, el árbol caucho,
eran volumen terrenal, sonido,
eran territoriales existencias.

Un nuevo aroma propagado
llenaba, por los intersticios
de la tierra, las respiraciones
convertidas en humo y fragancia:
el tabaco silvestre alzaba
su rosal de aire imaginario.
Como una lanza terminada en fuego
apareció el maíz, y su estatura
se desgranó y nació de nuevo,
diseminó su harina, tuvo
muertos bajo sus raíces,
y luego, en su cuna, miró
crecer los dioses vegetales.
Arruga y extensión, diseminaba
la semilla del viento
sobre las plumas de la cordillera,
espesa luz de germen y pezones,
aurora ciega amamantada
por los ungüentos terrenales
de la implacable latitud lluviosa,
de las cerradas noches manantiales,
de las cisternas matutinas.
Y aun en las llanuras
como láminas del planeta ,
bajo un fresco pueblo de estrellas,
rey de la hierba, el ombú detenía
el aire libre, el vuelo rumoroso
y montaba la pampa sujetándola
con su ramal de riendas y raíces.

América arboleda,
zarza salvaje entre los mares,
de polo a polo balanceabas,
tesoro verde, tu espesura.

Germinaba la noche
en ciudades de cáscaras sagradas,
en sonoras maderas,
extensas hojas que cubrían
la piedra germinal, los nacimientos.
Útero verde, americana
sabana seminal, bodega espesa,
una rama nació como una isla,
una hoja fue forma de la espada,
una flor fue relámpago y medusa,
un racimo redondeó su resumen,
una raíz descendió a las tinieblas.

PABLO NERUDA

VEGETACIONES: música de MIKIS THEODORAKIS,
lletra de PABLO NERUDA
interpretada per MARIA FARANTOURI

Vaig haver d´encarregar aquest doble CD del Canto General de Pablo Neruda musicat per Mikis Theodorakis, ja fa molt temps i el varen importar des d´Alemanya.

És un dels meus discs preferits.

A BALTASAR GARZON (NO NOS MOVERÁN)

2010-05-16T01:48:00.005+02:00

NO NOS MOVERAN, amb lletra del poema Altures del Machu Pichu, de Pablo Neruda, i interpretada per JOAN BAEZ.

Sempre intactes, sempre com un arbre ferm al costat del riu.

SILENCI, de LLUÍS LLACH.

MUSICA DE WITHIN TEMPTATION

2010-05-15T00:51:00.003+02:00

WITHIN TEMPTATION I CHRIS JONES, interpretant UTOPIA.

WHITIN TEMPTATION, interpretant AQUARIUS.

WHITIN TEMPTATION, interpretant IN PERFECT HARMONY.

CARMINE MEO I SPENTE LE STELLE INTERPRETADES PER EMMA SHAPPLIN

2010-05-14T23:57:00.002+02:00

CARMINE MEO, de EMMA SHAPPLIN.

SPENTE LE ESTELLE, de EMMA SHAPPLIN.

MUSICA INTERPRETADA PER ANDRE RIEU

2010-04-24T12:40:00.001+02:00

TEMA D´AMOR DE ROMEU I JULIETA, de NINO ROTTA, interpretada pel vilolinista ANDRÉ RIEU.

LA PROMESA

2010-04-06T23:30:00.003+02:00

LA PROMESA DE SECRET GARDEN.

Tots prometem. Tots cerquem complir.
En les tecles de la vida tot s´esdevé com diem?

THE PROMISE.

ALWAYS THERE, de SECRET GARDEN.

MUSICA DE PINK FLOYD

2010-03-24T23:55:00.002+01:00

ON THE TURNING AWAY, de PINK FLOYD.

THE DIVISION BELL, de PINK FLOYD.

A GREAT DAY FOR FREEDOM, de PINK FLOYD.

Tres de le meves cançons preferides.

ANOTHER BRICK IN THE WALL

2010-03-22T23:48:00.002+01:00

ANOTHER BRICK IN THE WALL, de PINK FLOYD, interpretada per la LONDON SYMPHONY ORCHESTRA.

Una cançó mítica de Pink Floyd magistralment interpretada per la London Symphony Orchestra.
Tots som totxos en el mur de la vida.
Un altre totxo en el mur.

ROYAL PHILARMONIC ORQUESTRA

2010-03-22T23:31:00.003+01:00

BOHEMIAN RHAPSODY, de QUEEN.

LASCIA CH´IO PIANGA DE HAENDEL INTERPRETADA PER FARINELLI

2010-03-22T23:27:00.003+01:00

LASCIA CH´IO PIANGA, de Haendel, interpretada per Farinelli.

AMAZING GRACE INTERPRETAT PER ELVIS PRESLEY

2010-03-22T23:22:00.001+01:00

AMAZING GRACE, interpretat per Elvis Presley.

A QUOI CA SER L´AMOUR

2010-03-04T23:58:00.002+01:00

A QUOI CA SER L´AMOUR, un meravellós video de Louis Clichy.

A QUOI CA SER L´AMOUR, de Edith Piaf.

FATHER AND DAUGHTER

2010-03-04T22:10:00.001+01:00

Father & Daughter -(2000) Un film de Michael Dudok de Wit.

PÈTALS D´UN LLAC

2010-02-11T19:20:00.006+01:00

PETALOS DE UN LAGO

CAPÍTULO I

Aquella mañana de un sábado del mes de Agosto, él salió a comprar un ramo de rosas rojas a su amada en la floristeria situada en la esquina de la calle donde vivía, concretamente habitaba un piso de alquiler en un edificio de una calle estrecha situada en una ciudad de 50.000 habitantes.

Era un chico llamado Esteban, de 35 años, y el mismo era alto, delgado, con ojos azules, con el pelo corto y de color castaño, y amaba a Nadya desde hacia un año, cuando se conocieron en una cafetería en una tarde de verano.
Nadya tenía 30 años y era de ascendencia rusa, bajita, rubia, con ojos de miel, y amaba a Esteban desde que lo miró por primera vez.
Durante ese año, ambos tuvieron una relación muy apasionada y llena de cariño y ternura.

Una vez ya entrada la tarde, Esteban se dirigió pausadamente y con el ramo de rosas rojas en la mano, a un lago situado a un Kilometro de la ciudad donde vivía. Allí había quedado con Nadya para pasear en las orillas del lago y contemplar el verde de los árboles acompasado con el brillo del minúsculo oleaje del lago trazado con el soplo etéreo del viento.

Nadya vivía en una población situada a 15 kilometros de ese lago, y ese día debía venir en coche.

CAPÍTULO II

Esteban llegó al lago y después de respirar el esplendoroso paisaje que estaba presenciando, se sentó encima de una piedra para no perder el contacto con la llamada de la Tierra.

Esteban esperaba a Nadya con el corazón palpitando del todo emocionado y deshojando internamente los días que soñaba compartir con ella.

Pasó una hora y Nadya no llegaba. El reloj empezó a oxidar las horas del tiempo y a contaminar el corazón. Así que Esteban decidió llamar a Nadya desde su aparato de telefono mobil.
Llamó dos veces y no recibió respuesta. En la tercera vez que llamó se puso ella al telefono y le dijo que no iría con él esa tarde porque había llegado su ex marido desde Moscú y que debía estar unos días con el mismo para solucionar unos problemas.
Esteban quedó perplejo, desconcertado y con el telefono mobil pegado a su oreja!!! Quedó inmóvil, y un rayo de tristeza y desilusión le atravesó el alma!!!!
Tuvo fuerzas para realizar una cuarta llamada telefónica pero el telefono mobil de Nadya estaba apagado.

Esteban arrojó el ramo de rosas al lago y regresó a su piso compungido, con una tristeza imposible de ser descrita con palabras, porque cuando se ama no existe abecedario alguno para describir la desilusión de un amor frustrado.

Quedaron los pétalos rojos de las rosas en zozobra sobre la lamina lacustre, que no era de agua aquel día sino de lagrima, no era la transparencia del vuelo de las golondrinas al atardecer sino una tiniebla sin vuelo que se extendía desde lo más profundo del lugar. Pareció que en el tiempo de ese sitio todo se hubiese detenido por unos segundos, todo paralizado.

Una vez ya sentado en el sofá de su casa, Esteban borró el número de telefono mobil de su amada con el dedo tembloroso y con el alma devastada por un terremoto.

Desde ese día, se prometió a si mismo que nunca jamás volvería a ese lago depositario de un ramo de rosas que le había espinado el corazón, y que esperaría que el tiempo, ya fueran horas, días, meses, le llevara a su espíritu una explicación lógica del porque de ese actuar de Nadya.

CAPÍTULO III

Pasaron los días rápidamente, como trenes imparables en las estaciones de cualquier humano, e incluso ya habían transcurrido dos años desde que se quedó el ramo de rosas flotando y pudriéndose en el lago. Nadya nunca llamó a Esteban, y así él siguió viviendo con el corazón arrugado y silenciado como una noria infantil sin estrellas que la iluminen.

Esteban trabajaba de administrativo en una oficina de publicidad y tenia su mesa dispuesta de tal manera que detrás de dónde se sentaba había una ventana acristalada.
A las once de la mañana de un día del mes de Mayo vió a un gorrión dando saltos en la repisa de la ventana de su oficina. Llevaba en su pico un pétalo rojo de una rosa que posó suavemente y emprendió rapidamente el vuelo. El muchacho olió áquel pétalo y lloró, de forma cautelosa.
Esteban sintió en sus adentros que esa imagen captada a través del cristal de la ventana, y la sensación del pétalo entre sus dedos era una señal inequivoca de que esa tarde debía ir al lago.

Así que al salir de trabajar, a las 19 horas, Esteban se dirigió a la orilla del lago y fue al mismo lugar en el cual esperó a Nadya en ese día incauto.
Y esperó que allí ocurriera algo extraordinario pero lo único que vió fue un paisaje radiante de verde en las hojas de los cientos de árboles y un lago plateado que hablaba de las razones y las sinrazones de la humanidad.
Desde ese día, Esteban cada día se dirigía al lago cuando salía del trabajo.
Sinceramente, allí esperaba con toda la fuerza de su corazón para que algún día apareciera Nadya, y pasaba dos horas aproximadamente, caminando por las orillas del lago, luciendo el día o abrazado en la noche, con calor o frío, no lo sentía, para que ella fuera a buscarlo, que le diera la mano y así poder pasear juntos, besándose hasta la saciedad bajo la copa de algún árbol.

El muchacho estuvo en el lago todas las estaciones del año. Comprobó todos los cambios de colores de las hojas de los árboles, cuando caían entre diferentes vientos, sus texturas cambiantes, los diferentes aromas que despedía el humus de la tierra.
Y vió deambular a mucha gente en los alrededores del lago, sobretodo mujeres sexagenarias que paseaban mientras hablaban de sus temas, personas que iban con sus perros, deportitas que corrían con sus sueños a diario, y también leyó la gran leyenda de las hormigas en sus pies, y se inscribió el nado de los ánades que lo miraban a lo lejos, y el quehacer de las golondrinas y los murcilagos en el atardecer de los mosquitos en la estación veraniega.

Esteban fue allí, a la orilla del lago, casi cada día, durante dos años consecutivos.

Sorpresivamente, una vez o dos por semana, y cualquiera que fuera la estación del año, se le acercaba de forma tímida un gorrión dando saltos, al que el muchacho le daba de comer, ora migajas de pan, ora pastelitos de bollería que compraba.
El muchacho siempre pensaba que era el mismo gorrión que en una mañana de mayo se le apareció en la repisa de la ventana.

CAPÍTULO IV

En una tarde de invierno, con una temperatura gélida de menos cinco grados centígrados, con un paisaje cubierto de blanco, Esteban se sentió muy mareado y con nauseas y le dolió mucho el brazo izquierdo.

Allí, frente al lago, tuvo un ataque al corazón.

De repente, cayó de espaldas fulminado en el suelo, y al quedar tumbado se le acercó aquel gorrión que algunas tardes le acompañaba.

En el momento del transito hacia una nueva vida y rodeado de una potente luz que le invadía todos los átomos de su cuerpo, que estaba abandonando nuclearmente, vislumbró como ese pequeño gorrión se deformaba, se engrandecía y se transformaba de repente en una silueta humana que tenía un ramo de rosas en la mano.

Era la imagen de Nadya.

Ella había muerto hacía dos años de un accidente de tráfico en Rusia, dónde se había ido a vivir, pero nadie lo supo en la ciudad dónde vivía Esteban.

La misma se agachó dulcemente, con tierna mirada, y puso el ramo de rosas en su propio pecho, apretándolo con fuerza para machacar las espinas, y se estiró encima de Esteban y lo abrazó fuertemente. El ramo de rosas quedó dentro de los dos corazones y se fundieron por unos instantes dos almas con el vapor de las flores.

Y así se fueron ambos juntos, Esteban y Nadya, Nadya y Esteban, hacia una puerta de luz que les esperaba.
Se alejaron ingravidamente, en silencio estruendoso y fosforescente, y más que besándose, y más que dándose la mano, fue amándose, eternamente, cómo pocas almas aprenden, en los siglos que viven y renacen.

El cuerpo de Esteban fue recogido por los auxiliares de ambulancia al cabo de unas horas, ya de noche, cuando lucían las estrellas, y todo el lago para siempre quedó… con un misterioso perfume de pétalos de rosas.

MIQUEL VILA SOLÀ

PODER SER

2010-01-31T01:51:00.003+01:00

Aquella nit de l´any 2.007, necessitava saber de les flors que ens podia lliurar la Lluna amb el seu cant en blanc contra el negre. Cada aroma d'estrella m'era imprescindible per a renéixer, cada línia de vida de les meves mans dialogaven sobre el futur encara per eclosionar.

Estavem estirats al llit, la meva parella i jo. La vaig mirar amb el pensament d'ulls i cor, i li vaig preguntar com en suplica de vent, si volia volar somnis amb mi en la terrassa del pis, en l'exterior si, abstrets amb les mans desitjoses de carícies trencades des de feia dies.

I en to metàl•lic d'estel cremat em regalà la negació en silenci. Va ser llavors quan vaig ser conscient que l'eclipsi de Lluna no seria la tendra papallona de suc de taronja que sempre havia imaginat. Així que, em vaig dirigir a l'habitació del meu fill, de 4 anys en aquell dies, per a preguntar-li si volia compartir amb mi aquest moment màgic de visualització d'eclipsi.
A l'arribar a la seva estada, ja dormia enroscat amb els seus àngels en genolls de cel.

Vaig anar sol a la terrassa a contemplar l'eclipsi, avorrit amb la Lluna, ja era pesat abans d'iniciar-se. Però els núvols es van entreobrir i em van deixar en les meves pupil•les el regal de la dimensió d'una nova llum, el Sol i la Lluna copulant, en diamantins matisos de llamps espargits des de les neurones d'algun Déu.

Així, des del més profund del meu cor, on no hi arriba mai ningú, ja no, vaig escriure en silenci purpuri:

"Avui estic només veient aquest eclipsi de ferro. M'ha mosquitejat el cor l'ésser del meu coixí amb cucs en els ulls i poemes de cendres. I a tu, fill meu, no vaig poder preguntar-te ni tan solament per un moment sobre l'astronomia de la teva ànima. Solitari avui, testimoni d'un esdeveniment celestial, fosforescent de somnis, alimentat de riures sense boques, d'estels sense roses, de pous sense aigua, de rimes sense tinta. Així, en tènue llum, com un diminut SOL molt gran, doncs gegant ets tu, vaig pensar que m'haguessis acompanyat i t'haguessis assegut amb mi.
Presos de l'ànima, de fill a papa, de pare a fill, per a contemplar les pigues de Déu en forma d'aquarel•la estavellada. Ambdós haguéssim observat l'eclipsi hipnotitzats amb el seu foc barrejat. Però tu dormies i aquesta sensació de nit eclipsular amb rams de poemes en la ment humana, no se'ns viurà de nou fins a dintre de 30 anys. No més ja, fins que el temps es dibuixi a si mateix.

Et repto doncs, a aquest eclipsi per néixer que és trenta-genèsic. Somnio estar amb tu en aquesta matinada epistolar de narració de vides i llum embarrancada en els camins arterials de l'Univers.
Pressenteixo que serà el precís instant d'omplir el recipient secret dels intersticis de la nostra ànima, amb tots els petons en les galtes donats, i pesar-lo en balances de lo lliurat per cadascú en llaços invisibles d'abraçades i somriures de plata i plors de llautó.

I allí, gronxant-me en el goig del voler a un fill, només esperaré que la màgia de l'eclipsi ens ofusqui la visió física i que des del gas de l'interior de l'ésser, et faci arribar la força de fer-me una abraçada i dir-me: - T´estimo pare. Papa, t´estimo. -----------

Si és així, sabré que tot el viscut per mi haurà valgut la pena per a arribar a aquest concret instant.
Podré estar satisfet d'haver-te crescut des dels teus somnis per a fer-te la trepitjada més forta, en aquest trànsit que es diu vida, que de vegades és tant superflu com curull de màgia, tant imperiós de batalles com escultor d´àngels, tant imprecís en els seus màrtirs com metòdic en les seves lleis, tant erràtic de mels com guiat en amors.

I des d'aquest graó de vida, (des d'aquest eclipsi viscut fins a la resta dels meus dies), al complir-se el meu temps i en el meu llit de mort, amb els genolls podré recolzar-me al plexe solar i en postura fetal morir com a nen per haver intentat ser en tant que m´ha estat possible... un bon pare".

MIQUEL VILA SOLÀ

LA POMA ESCOLLIDA

2010-01-25T00:36:00.003+01:00

LA POMA ESCOLLIDA
Alidé s'ha fet vella i Lamon és vellet,
i, més menuts i blancs, s'estan sempre a la vora.
Ara que són al llit, els besa el solellet.
Plora Alidé; Lamon vol consolar-la i plora.

-Oh petita Alidé, com és que plores tant?
-Oh Lamon, perquè em sé tan vella i tan corbada
i sempre sec, i envejo les nores treballant,
i quan els néts em vénen em troben tan gelada.

I no et sabria péixer com en el temps florit
ni fondre't l'enyorança dels dies que s'escolen,
i tu vols que t'abrigui i els braços em tremolen
i em parles d'unes coses on m'ha caigut oblit.

Lamon fa un gran sospir i li diu:
-Oh ma vida, mos peus són balbs
i sento que se me'n va la llum,
i et tinc a vora meu com la poma escollida
que es torna groga i vella i encara fa perfum.

Al nostre volt ningú no és dolç amb la vellesa:
el fred ens fa temença, la negra nit horror,
criden els fills, les nores ens parlen amb aspresa.
Què hi fa d'anar caient, si ens ne duem l'amor?

Autor: Josep Carner, del llibre "Els fruits saborosos".

POEMES DE PEDRO SALINAS

2010-01-24T00:58:00.002+01:00

PARA VIVIR NO QUIERO...

Para vivir no quiero
islas, palacios, torres.
¡Qué alegría más alta:
vivir en los pronombres!

Quítate ya los trajes,
las señas, los retratos;
yo no te quiero así,
disfrazada de otra,
hija siempre de algo.

Te quiero pura, libre,
irreductible: tú.
Sé que cuando te llame
entre todas las gentes
del mundo,
sólo tú serás tú.

Y cuando me preguntes
quién es el que te llama,
el que te quiere suya,
enterraré los nombres,
los rótulos, la historia.

Iré rompiendo todo
lo que encima me echaron
desde antes de nacer.
Y vuelto ya al anónimo
eterno del desnudo,
de la piedra, del mundo,
te diré:
«Yo te quiero, soy yo».

PEDRO SALINAS

DAME TU LIBERTAD

Dame tu libertad.
No quiero tu fatiga,
no, ni tus hojas secas,
tu sueño, ojos cerrados.
Ven a mí desde ti,
no desde tu cansancio
de ti. Quiero sentirla.

Tu libertad me trae,
igual que un viento universal,
un olor de maderas
remotas de tus muebles,
una bandada de visiones
que tú veías
cuando en el colmo de tu libertad
cerrabas ya los ojos.

¡Qué hermosa tú libre y en pie!
Si tú me das tu libertad me das tus años
blancos, limpios y agudos como dientes,
me das el tiempo en que tú la gozabas.
Quiero sentirla como siente el agua
del puerto, pensativa,
en las quillas inmóviles
el alta mar. La turbulencia sacra.

Sentirla,
vuelo parado,
igual que en sosegado soto
siente la rama
donde el ave se posa
el ardor de volar, la lucha terca
contra las dimensiones en azul.
Descánsala hoy en mí: la gozaré
con un temblor de hoja en que se paran
gotas del cielo al suelo.

La quiero
para soltarla, solamente.
No tengo cárcel para ti en mi ser.
Tu libertad te guarda para mí.
La soltaré otra vez, y por el cielo,
por el mar, por el tiempo,
veré cómo se marcha hacia su sino.
Si su sino soy yo, te está esperando.

PEDRO SALINAS

SARAI QUI, interpertada per Sarah Brightman i Alesndro Safina, amb l´orquestra Simfònica de Viena.

CANT DE LA TERRA

2010-01-19T07:59:00.003+01:00

CANT DE LA TERRA, interpretada per Sarah Brightman i Alessandro Safina, i per l´Orquestra Simfonica de Viena.
Una exquisitesa musical, per escoltar-la a soles amb el teu amor.

COS SENSE ÀNIMA, de EMMA SHAPLIN.
Una exquisitesa musical, per escoltar-la a soles sense el teu amor.

ESCRIT DE LA COMISSIÓ EXECUTIVA DE L´AGRUPACIÓ DE VIC, DEL PSC.

2010-01-14T23:39:00.001+01:00

La Comissió Executiva de l’Agrupació del PSC de Vic davant l’allau informatiu i la polèmica suscitada pel tema de l’empadronament a Vic arran de les instruccions internes trameses per l’equip de govern de l’Ajuntament de Vic, vol fer constar:

1. El PSC sempre ha defensat i defensa polítiques que tendeixin a la integració dels col•lectius immigrants tot facilitant l’assumpció plena de la ciutadania

2. La consideració respecte dels nouvinguts és i ha de ser el facilitar-los la integració plena sota la premissa d’igualtat de drets i deures aplicables al conjunt dels ciutadans

3. Per assegurar la bona convivència i la cohesió social hem impulsat polítiques actives per tal de resoldre algunes dificultats que es poden plantejar en aquest procés

4. Poques ciutats com Vic han desenvolupat tants instruments, especialment en aquesta legislatura, per tal de facilitar la integració: model escolar, Espai de Benvinguda Educativa, Servei d’Acollida, mediadors interculturals....

5. No entenem ni tractem els immigrants com a un problema. El que sí que és cert, és que grans contingents arribats en un espai de temps reduït generen dificultats. Aquestes dificultats s’han de gestionar, malgrat la falta de recursos específics per part dels ajuntaments

6. El PSC de Vic creu en l’estricte compliment de la normativa estatal en relació a l’empadronament dels immigrants extracomunitaris

7. Les instruccions sobre empadronament de l’Ajuntament de Vic que han generat la polèmica, les entenem davant la necessitat de posar ordre i evitar els intents d’empadronament fraudulents d’algunes persones

8. Les exigències que es plantegen en aquest procés són les que fixa la llei en relació a la documentació i a la residència habitual al país

9. Les noves instruccions les veiem en el context de ser especialment rigorosos i estrictes respecte a la validesa i vigència dels documents aportats, així com respecte a la comprovació de les condicions d’habitabilitat de la residència i a la continuïtat de la residència a Vic

10. L’objectiu és evitar justament la vulneració de la legislació existent en relació a l’empadronament, tot detectant els pocs casos, encara que reals, de documentacions falsificades, no viure al municipi, habitatges sense condicions o sobreocupats...

11. Aquestes instruccions vénen avalades per un informe jurídic fet per part dels serveis jurídics de l’Ajuntament de Vic

12. El PSC de Vic està a l’espera dels informes jurídics d’administracions competents en aquest tema i declara que si posen en qüestió les instruccions actuals, el seu grup municipal n’exigirà la retirada, per tal de mantenir-se dins de l’estricta legalitat.

13. El PSC vol fer notar la notable desinformació, en molts casos interessada, que hi ha hagut en relació a aquest tema. Moltes informacions i crítiques tenen poc a veure amb el contingut i abast real d’aquestes mesures

14. El PSC es reafirma en el seu compromís de continuar treballant, des del govern de Vic, per contribuir a fer una ciutat pròspera, integradora, amb bona convivència i cohesionada

Vic, 13 de gener de 2010.

TOT VA CANVIAR, de CAMILA

2010-01-14T23:14:00.001+01:00

TODO CAMBIÓ, del grup mexicà CAMILA, una de les cançons que més m´agraden.

FELICITACIÓ DE NADAL D´ANGEL, AMIC D´ALCOY

2010-01-02T14:41:00.002+01:00

MOLTES GRÀCIES PER LA FELICITACIÓ!!!
MOLT BON ANY 2010 PER A TOTHOM!!!

FELICITACIÓ DE NADAL DE PEP I PAQUITA CLOT

2010-01-02T14:39:00.001+01:00

MERCI PER LA FELICITACIÓ.
QUE L´ANY 2.010 ENS PORTI A TOTS MOLTA FELICITAT!.

FELICITACIÓ DE NADAL DE MARIELLA, AMIGA I ESCRIPTORA DE TXILE

2009-12-29T12:17:00.002+01:00

Mis queridos amigos Rosa Boada y Miquel Vila:

Mis primeras palabras son de agradecimientos,

por tantos bellos mensajes, momentos y tiempo

vuestro tan precioso y dedicado a la amistad

muy llena de fraternidad, gentileza y cariño.

Con estas palabras sinceras de mi alma espero

poder traspasar mi alegría a cada uno de ustedes

en esta fecha tan hermosa. Mí amada Navidad.

Un tiempo que no es de comprar cosas tangibles,

comer en cenas lujosas y perdernos en simplicidades.

Es un momento de mirar la luz de nuestras almas la

misma que hace tantos años resplandeció como un

diamante en un pesebre de Belén, para quienes

aprender a mirar la vida con los ojos del alma.

Una luz que ilumina la verdad que desboca en el

hallazgo de Dios entre nosotros y que empuja al

ser humano hasta hacerle caminar con su propio

paso y por su propio impulso.

Una luz que desgarra la soberbia y derrumba las

fronteras de lo efímero, elevando al hombre al

Universo del espíritu de la trascendencia y por

sobre todo mostrar la transparencia luminosa

que habita y nos llena y vive en nosotros.

Mis queridos amigos que esta maravillosa luz que

destella en el niño Jesús les ilumine vuestro camino

y les llene de bendiciones a cada uno y a sus familias.

Feliz, Feliz Navidad y Abrazotes muy alegres. Mariella.

FELICITACIÓ DE MARTA LOZANO

2009-12-24T09:57:00.003+01:00

LA NACION.COM

Furor de fin de año por el saludo a miquel vila solà vila solà
Diciembre 2009 |
El increíble saludo de marti en el obelisco ya es un suceso nacional.
La fiebre por el saludo conmovió a los argentinos y ya se apropió de estas fiestas.
Las cámaras de lanacion.com estuvieron en las calles.

VEGEU EL VIDEO:

http://navidad.lanacion.com.ar/video.php?uid=4802625

MERCI MARTA PER LA FELICITACIÓ TANT ORIGINAL,
M´HA AGRADAT MOLTÍSSIM.
QUE ELS TEUS SOMNIS ES COMPLEIXIN.

SOPAR DE NADAL AMB ELS AMICS DE L´EX-EQUIP DE FUTBOL DE LA FACULTAT DE DRET

2009-12-23T22:50:00.019+01:00

RESTAURANT "LOS INMORTALES" de Barcelona, (19 de Desembre de 2.009).

Miquel Vila obrint el regal de l´amic invisible, un carregador de CDs.

Toni Barceló obrint el regal, un recipient per vins.

Xavi Guillen ensenyant el regal, una bufanda.

Oscar ensenyant el regal, un petit futbolí.

Sergio desembolicant el seu regal.

Jordi Güell somrient amb el seu regal, un cd dels èxits musicals de l´any.

Juanjo mirant el contingut del paper que contenia el seu regal.

Miquel Vila ensenyant el pessebre que varen regalar en Toni i l´Oscar a tots aquells que teniem fills. Tot un detall que ens va emocionar.

Tots els amics fent cua a la disco "Luz de Gas".

Tots els amics, però essent una imatge de més aprop.

FOU UNA VETLLADA MOLT DIVERTIDA COMPARTIDA AMB ELS AMICS.

NADAL MUSICAL

2009-12-23T06:14:00.003+01:00

DO THEY KNOWN IT´S CHRISTMAS, de BAND AID.

FUM FUM FUM, cançó de Nadal i tradicional catalana, arranjada i interpretada per MANNHEIM STEAMROLLER.

SILENT NIGHT, interpretada pel MORMON TABERNACLE CHOIR.

SILENT NIGHT, ESTIL PINK FLOYD.

CANÇONS DE NADAL I TRADICIONALS DE CATALUNYA. BON NADAL A TOTHOM!!!

2009-12-23T00:56:00.006+01:00

LES DOTZE VAN TOCANT, interpretada per l´Escolania de Montserrat.

EL 25 DE DESEMBRE: FUM, FUM, FUM.

EL DESEMBRE CONGELAT.

EL NOI DE LA MARE, interpretada per Andrés Segovia.
---------------------------------------------------------------------------------
CANÇÓ TRADICIONAL CATALANA NO NADALENCA:
EL CANT DELS OCELLS

EL CANT DELS OCELLS, interpretada per PAU CASALS.

EL CANT DELS OCELLS, interpretada per ROSA LOPEZ.

EL CANT DELS OCELLS, interpretada per MIREILLE MATHIEU.

EL CANT DELS OCELLS, interpretada per LLUIS LLACH.

FELICITACIÓ DE NADAL DE MARTA LOZANO, AMIGA I PSICOLOGA, COMPOSITORA MUSICAL I CANTANT

2009-12-22T07:55:00.006+01:00

Merci Marta per la teva felicitació. Que en el Nadal i durant l´any 2.010 es compleixin tots els teus somnis.

WAR IS OVER, de Johnn Lennon.

FELICITACIÓ DE NADAL DE JORGELINA, AMIGA I PSICOLOGA

2009-12-22T07:33:00.003+01:00

En Nochebuena un niño miró fijamente a Papá Noel
y le dijo: "Quiero saber tu secreto". Le susurro al oído: "¿Cómo lo haces, año tras año?
"Quiero saber cómo, mientras viajas dejando regalos aquí y allá, nunca se terminan.¿Cómo es, querido Papá Noel , que en tu bolsa de regalos hay suficiente para todas las niñas y niños del mundo? Siempre está llena, nunca se vacía mientras vas de chimenea en chimenea, a casas grandes y pequeñas de país en país, visitándolos a todos.
Papá Noel se sonrió y le contestó, "No me hagas preguntas difíciles. ¿No quieres un juguete? Pero el niño dijo que no y Santa pudo ver que él esperaba una respuesta. "Ahora escúchame," le dijo al niño "Mi secreto te hará más triste y más sabio".
"Lo cierto es que mi bolsa es mágica. Dentro de élla hay millones de juguetes para mi viaje en Nochebuena. Pero a pesar que visito a cada niña y a cada niño no siempre dejo juguetes. En algunos hogares no tienen comida, en otros hay tristeza, en algunos hogares están desesperados, y otros son malos. Algunos son hogares rotos, donde los niños sufren. Esos hogares también visito, pero qué puedo dejar?
Mi trineo está lleno de cosas alegres, Pero para los hogares donde habita la tristeza, los juguetes no son suficiente. Así que en silencio me acerco, y beso a cada niña y cada niño, y rezo con ellos para que reciban la alegría del espíritu de la Navidad, el espíritu que vive en el corazón del niño que no recibe, pero que da.
"Si Dios escucha y contesta mi oración, Cuando regrese el próximo año, lo que encontraré serán hogares llenos de paz, y amor. Y niños y niñas llenos de la luz infinita. Es un trabajo difícil, querido amiguito, dejar regalos para algunos y orar por otros. Pero las oraciones son los mejores regalos Porque Dios tiene el don de satisfacer todas las necesidades
Esa es parte de la contestación. El resto es que mi bolsa es mágica. Y esa es la verdad. Mi bolsa está cargada de amor. En mi bolsa nunca falta el amor y la alegría... porque dentro hay oraciones, y esperanzas.
No sólo juguetes. Mientras más doy, más se llena... porque dando es como realizo mis sueños.
Tu también tienes tu propia bolsa. Contiene tanta magia como la mía, y está dentro de ti. Nunca se vacía, está llenita desde el principio de tu vida.

Es el centro de la luz y el amor. Es tu corazón. Y si en ésta Navidad quieres ayudar, no te preocupes tanto por los regalos debajo de tu árbol. Abre esa bolsa que es tu corazon, y comparte tu alegría, tu amistad, tu dinero, tu amor y reza para que todos reciban la alegría del espíritu de la Navidad.
¡¡¡¡ QUE TENGAN UN MUY FELIZ Y PROSPERO AÑO NUEVO !!!!

SON LOS SINCEROS DESEOS DE
Jorgelina

Merci Jorgelina per la teva felicitació. Que l´esperit del Nadal invadeixi a tothom.

WHITE CHRISTMAS, interpretada per ANDREA BOCELLI.

FELICITACIÓ DE NADAL DE L´OLGA GARCIA, AMIGA I ESCRIPTORA

2009-12-21T18:24:00.006+01:00

Y tengo, tengo…continúo teniendo aquellas cosas mías, tan mías, aquellas que decidieron quedarse por siempre a mi lado sin interrogaciones de más, sin preguntarme, sin preguntarse...

Continúo teniendo mi nevera llena de olvidos, todos bien colocaditos , expectantes, haciendo hueco a los que irán llegando, decorando espacios helados a golpe de recuerdos que pinté entre ausencias y ausencias con pinceles empapados de calor agradecido, también en silencio...

Continúo vistiendo mis días de calma, para precipitaciones que conmuevan cuando no deben mis ventanales, para huracanes que desordenen y nublen azhules , para terremotos que zarandeen cimientos hasta hacerlos trizas… no sé…habrá tiempo, de momento sigue ahí colgado en mi puerta el cartel de: estoy ausente , salí en busca de nuevos cielos…

Continúo teniendo mis manos vacias, mi Nada como regalo a aquellas gentes que anden necesitadas de ella y coincidan en mi camino… un disco de Calamaro lleno de emociones mías, un Santo adoptado que no entiende y me mira de reojo, un calendario lleno de días que se ausentaron y no logré recuperar, un reloj de arena que no quiero despertar, que duerma en su sueño, que sueñe…que sueñe eternamente.

Continúo caminando descalza, dándole la mano al silencio, llenando mis bolsillos de “te quieros” para regalar sin subterfugios inventados para la ocasión, y pintando paredes , todas, todas, con mis manos sangrando añil, que nos sobren cielos…

Y a veces continúo creyendo que todo sería mejor del revés, que las palabras deberían estar de más, que bastaría un diccionario en blanco abarrotado de sensaciones, de emociones que contagiaran y nos invitaran al baile…tan simple.

Y tengo, tengo…Continúo teniendo olvido para olvidar, sueños que soñar, y mil caminos por caminar…

Ya sólo me queda esperar la oportunidad de tener un pedacito más de vida, algo más de tiempo, miles de lloviznas de vale la pena, miles de días llenitos de: tengo , tengo …y no estoy tan sola con todo ello…poder dormirme en lo que fui y fui perdiendo, en lo que soy y voy desnudando para aligerar el paso.

Ya sólo me queda esperar la oportunidad de seguir encontrando caminos nuevos para caminarlos con lentitud, sin prisas innecesarias que me obliguen a perderme detalles,nuevos rincones en los que detenerme y observar, poder perderme en lo invisible como tantas otras veces, y coser en mis vaqueros nuevos bolsillos en los que almacenar miles de sonrisas sin fecha de caducidad...

Felices días llenos de besos llenitos de calor de más, de sonrisas de más…Miquel.

OLGA GARCIA.

Merci Olga per la meravellosa felicitació de Nadal.

Que l´esperit del Nadal t´acompanyi tot l´any 2010 i els teus anhels es facin realitat.

SILENT NIGHT, interpretat per Celtic Woman.

FELICITACIÓ DE NADAL DE L´AMIGA MONTSE FORNÉ

2009-12-21T18:18:00.005+01:00

Merci Montse per la teva felicitació. Que aquests dies els passis envoltada de les persones que estimes i t´estimen, i bon any 2010, i que et porti lo somiat.

SI TU ME AMAS, de IL DIVO.

FELICITACIÓ DE NADAL DE L´IMMA GARCIA, AMIGA I COMPANYA DEL PSC

2009-12-21T18:10:00.005+01:00

Merci Imma per la teva felicitació. Que el Nadal i l´any 2010 et portin lo millor.

FIRST MAY, interpretada per Sarah Brightman.

SOPAR A CASA D´EN MIQUEL CASTELLS (12-12-09)

2009-12-21T10:04:00.010+01:00

ENCARA HI SOM A TEMPS

Si albirem invisible sospir d´una sola vida
podrem colpir-nos els propis batecs moixos.
Si escoltem la mesura de cada parla interna
sabrem que el nostre Sol té el seu llenguatge.

Encara hi som a temps...? de què? de molt o poc?
De tot o res, mentre morim en cada instant?
Pensem en els fills dels nostres fills, avui?
Som responsables dels sanglots dels rius?

¿Podem rimar estels entre les llunes
però trepitjant amb fermesa la Terra,
sense esdevenir-nos homes de fum?

Encara mig món està per fer!
En tot, en tu, en tot, en mi,
fins a fer-se tren a l`ànima.

MIQUEL VILA SOLÀ
21-12-09.

Imatge del pastís amb el lema "ENCARA HI SOM A TEMPS" el.laborat per en Joan de la Pastisseria del Remei de Vic.

Imatge del sopar a casa d´en Miquel Castells: Miquel Castells al fons de la foto, a la seva esquerra, dreta la Tor, després Silvia Perez, Ester Romeu, Toni Barceló, Carmen, Missy i Judith Ponsa, i a la dreta d´en Miquel Castells, asseguts, l´Esteve, l´Anna Casals, en Mia fent el senyal de victòria, l´Agustí, l´Anna Pla, la Mercedes Sanchez, l´Aurora Zafra i en Josep Maria.

Imatge del sopar a casa d´en Miquel Castells: en primer pla la Judith obrint una ampolla de cava.

Al final de la festa, amb el grup Nadeshda Projection, varem interpretar tres de les nostres cançons.
Va ser una vetllada molt agradable per tothom.

BON NADAL A TOTHOMMMMMMMMMMMMMMMMMMMMMMM

2009-12-19T15:21:00.003+01:00

QUAN SOMRIUS, de Josep Thió, interpretada per un col.lectiu d´artistes catalans.

AQUELLES NITS DE NADAl, cançó col.lectiva d´artistes catalans.

ÉS UN DESIG, cançó col.lectiva d´artistes catalans.

TOT ESTÀ PER FER

2009-12-19T15:14:00.003+01:00

DONA´M LA MÀ, de LLUIS LLACH, amb lletra de Miquel Martí i Pol, i interpretada per LLUIS LLACH i LUCRECIA.

MIRAR-NOS ELS ULLS, de Beth Rodergas i Jofré Bardagí.

Dues melòdies meravelloses per deleitar-nos durant els dies de Nadal.

MISSATGE DE NADAL

2009-12-19T14:17:00.003+01:00

MISSATGE DE NADAL QUE COMMOU.

ESTIMAT DÉU, AQUEST ANY SI US PLAU ENVIA ROBA PER TOTES AQUELLES POBRES DONES NUES DE L´ORDINADOR DEL MEU PAPA.
AMEN.

EXPOSICIÓ DE NADAL DEL COL.LECTIU MON-RODÓ DE TARADELL

2009-12-17T22:32:00.006+01:00

EXPOSICIÓ DE NADAL DEL COl.LECTIU MON-RODÓ DE TARADELL.
DEL DIA 4 DE DESEMBRE DE 2.009 AL 2 DE GENER DE 2.010,
AL CENTRE CULTURAL DE CAN COSTA I FONT DE TARADELL.

PINTORS: David Sala, Casper, Prada, Rita Sañé, Lola Hosta, Paquita Clot, Victor Bosch.

POETES: Albert Canadell, Miquel Vila.

ARTISTA CONVIDAT: Climent (pintura).

Imatge de la inauguració de l´Exposició de Nadal del Col.lectiu Mon-rodó cel.lebrada el dia 4 de desembre de 2.009 al Centre Cultural de Can Costa i Font de Taradell.

Imatge de la inauguració amb els parlaments dels pintors Casper i Prada.

Imatge del recitat d´un poema per part de Miquel Vila.

Imatge del recitat d´un poema per part d´Albert Canadell.
------------------------------------------------------------------------------

POESIES DE MIQUEL VILA SOLÀ A l´EXPOSICIÓ DE NADAL DEL COl.LECTIU MON-RODÓ

TU I ELS ESTELS

Tu i els estels esteu amb mi, avui,
Veig la mesura dels meus Déus, a dalt,
Moc l´Univers que està dins meu, letal,
I m´enverino entre el bes, en foc.

Quan rius l´olor d´una magrana,
Jo penso en tu.
Quan tinc la sed de porcellana,
Nacar per mi.
Tu vols que els hams ja pesquin llunes,
Jo sóc el fil.
Si caic en pous de selves negres,
Lluitem tots dos.

Batecs entre melics d´espelmes,
Aqui, allà,
I sents l´amor que se m´escapa
Com au en vol,
Ara ingravids en la gesta
D´un estimar,
Folrem martells i crits amb préssec,
Es cou la neu.

En mi, domador ets
De feres ardents,
D´un sac, treus maduixes
Per ferir el meu mar.
La sal, alimenta
Petxines del si.
Un mos, jocs silvestres
En un pi marí.

Sucs de fruita amb estel encès, bevem,
Llums fosforescents sobre el meu cos, ben foll,
cap violència de pedres, silents,
glops per teoremes del goig, som un.

Quan vius la fe d´una abraçada,
Jo penso en tu.
Quan tens la bareta dels àngels,
Nacar per mi.
Tu vols un jaç tot insurrecte,
Jo sóc el fil.
Si vinc sense les hores blanques,
Lluitem tots dos.

Batecs entre melics d´espelmes,
Aqui, allà,
I sents l´amor que se m´escapa
Com au en vol,
Ara ingravids en la gesta
D´un estimar,
Folrem martells i crits amb préssec,
Es cou la neu.

Per mi, escultor ets
Dels marbres del llac,
Un do, modelant-me,
Des dels ulls tot mon fons.
El jorn, bé m´esclata,
Com un doll de flor.
El gest, endevina
Un secret profund.

Sucs de fruita amb estel encès, bevem,
Llums fosforescents sobre el meu cos, ben foll,
cap violència de pedres, silents,
glops per teoremes del goig, som un.

Si tu vols ser el meu estel
No tremolis en la nit.

Si viatges amb la llum
Tot el temps no existirà.

Estels, Tu i jo.
Estels. Jo i tu.

Brillem junts!

Miquel Vila Solà

SENSE TU PER MOMENTS
SENSE LA MENTA DE LA TEVA BOCA

Has marxat amb les teves ales de cendra contra la molsa,
evaporant estrella primera de nits sense coixí,
i el plugim tossut dels meus atuells arterials
ha rebobinat elixirs dels llorers més blaus.

Cada llegat de silenci és una molla del no oblit,
perquè em falta el llibre on la meva ànima escric,
i en la madrepora dels gebres inerts
s'escolta l'últim violí en les estovalles ferides.

Els meus besos obtusos s'embussen en la teva carn,
i floreixen llavors de menta en els teus porus,
i els trens duen el record del teu eco
en cada xiulada de lliri que avui espargeixo.

T'has anat amb geografias d'arpes lacrimales
i s'ha obert un forat en el meu precís cel,
i allò que no encarno en sendes pupilars
són pirites, dintre de mi, de roses fosforescents.

Ja et nostalgio...
com un rem sense barquer,
com cuca de llum sense estrelles,
com un veler sense masteler.
I t'imagino...
com Clau de Sol
pel meu Infinitograma.

MIQUEL VILA SOLA

(Tradució al castellà).
SIN TI POR MOMENTOS
SIN LA MENTA DE TU BOCA

Te has ido con tus alas de ceniza contra el musgo,
evaporando estrella primera de noches sin almohada,
y la llovizna terca de mis enseres arteriales
ha rebobinado elixires de los laureles azules.

Cada legado de silencio es una miga del no olvido,
porque me falta el libro donde mi alma escribo,
y en la madrepora de las escarchas inertes
se escucha el último violín en el mantel herido.

Mis ósculos obtusos se atascan en tu carne,
y florecen semillas de menta en tus poros,
y los trenes llevan el recuerdo de tu eco
en cada silbido de lirio que hoy esparzo.

Te has ido con geografias de arpas lacrimales
y se ha abierto un agujero en mi preciso cielo,
y aquello que no encarno en sendas pupilares
son piritas, dentro de mí, de rosas fosforescentes.

Ya te nostalgio... como un remo sin barquero,
como una luciernaga sin estrellas,
como un velero sin mástil.

Y te imagino...
como Clave de Sol
en mi Infinitograma.

MIQUEL VILA SOLA

QUAN LA MUSA ÉS LA PLUJA

2009-12-15T06:47:00.004+01:00

I´M SINGING IN THE RAIN, de GENE KELLY.

NOVEMBER RAIN, de GUNS AND ROSES.

IT´S RAINING AGAIN, de SUPERTRAMP.

PURPLE RAIN, de PRINCE.

ITS RINING MEN, de WEATHER GIRLS.

RAIN, de MIKA.

UN RICORDO

2009-12-15T01:04:00.004+01:00

RICORDO, interpretat per MIRIAM STOCKLEY i ALESSANDRO SAFINA.
Dedicat a la meva amiga Caritina, companya de llunes àngelicals.

UN RICORDO

Mi sembra di sentire
Ancor nascosta sotto le fronde
Una voce sonora e dolce
Come un canto d'angelo.

O notte di incanto
O estasi che può salvar
O ricordo affascinante
Folle ebbrezza, dolce sogno.

Al chiaro delle stelle
A me sembra di veder
Le sue grandi vele
Avanzare nella sera.

O notte di incanto
O estasi che può salvar
O ricordo affascinante
Folle ebbrezza, dolce sogno.

Ricordo solo te.
Ricordo solo te.

(Per la nostra amistat).

EXCURSIÓ AL PARC NATURAL DE LA GARROTXA

2009-12-08T22:23:00.007+01:00

Imatge del cartell d´entrada a la Fageda d´en Jordà.

Imatge de la Fageda d´en Jordà, a la comarca de la Garrotxa.

Imatge a dins del cràter del volcà Croscat.

Imatge del poble de Santa Pau.

------------------------------------------------------------------------------
MUSICA PER ACOMPANYAR ELS PAISATGES

IN EXISTENCE, composat per Phil Sawyer, del projecte Beautiful World.

ADAGIOS

2009-12-06T01:54:00.003+01:00

ADAGIO IN SOL MENOR, d´ALBINONI, interpretada per la Berlin Philarmonic Orquestra, dirigida per Von Karajan.

ADAGIO FOR STRINGS, OP. 11, de SAMUEL BARBER, interpretada per la BBc Orquestra, dirigida per Leonard Stalkin.

"In memoriam" de Jordi Solé Tura, jurista i polític, militant del PSC.

CONDOL PER LA MORT DE JORDI SOLÉ TURA

2009-12-05T07:50:00.006+01:00

Jordi Solé Tura (n. Mollet del Vallés, 23 de maig de 1930 - m. Barcelona, 4 de desembre de 2009).
Va ser un polític i jurista català, un dels Pares de la Constitució Espanyola de 1978 i del primer Estatut d´Autonomia de Catalunya a l´any 1979.
Durant la seva joventut va militar en el Front d'Alliberament Popular (conegut com FELIPE) i en l'Organització Comunista d'Espanya (Bandera Vermella), sent durant la Transició espanyola un dels dirigents del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC).
En el si del PSUC va defensar les tesis eurocomunistes del secretari general del PCE, Santiago Carrillo, i va ser triat diputat nacional per Barcelona al juny de 1977i març de 1979.
Va ser un dels set ponents de la Constitució Espanyola de 1978, els cridats Pares de la Constitució, i també del primer Estatut de Catalunya.
Més tard acabaria abandonant el PSUC i ingressant en el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) i sent de nou triat diputat per Barcelona en 1989, 1993 i 1996. Al 1985 va ser triat Rector de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona. Va ser Ministre de Cultura en els governs de Felipe González.
Durant el seu mandat com ministre es van executar les obres de remodelació de la Biblioteca Nacional i es van començar les del Teatre Real de Madrid, que no van finalitzar durant el seu mandat. Es va inaugurar (8 d'octubre de 1992) el Museu Thyssen-Bornemisza, a Madrid. El Centre d'Art Regna Sofia es va convertir en Museu d'Art Contemporani, i allí va ser traslladat el 26 de juliol de 1992 el Guernica de Picasso des de la seva ubicació anterior en el Casón del Bon Retir, pertanyent al Museu del Prat.
Va morir el 4 de desembre del 2009, a dos dies de la celebració del 31º aniversari de la Constitució Espanyola de 1978, aprovada en referèndum el 6 de desembre de 1978 pels ciutadans espanyols.

MISSATGE DEL PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA, el Molt Honorable Sr. José Montilla.

30 BANDES SONORES DE PEL.LICULES

2009-12-05T06:25:00.010+01:00

1.-

DOCTOR ZHIVAGO, de Maurice Jarre.

2.-

GHOST, de Maurice Jarre.

3.-

OFICIAL I CAVALLER, de Joe Cocker.

4.-

EL SENYOR DELS ANELLS, de Howard Shore.

5.-

L´ÚLTIM MOHICÀ, de Vangelis.

6.-

MEMORIES D´ÀFRICA,de John Barry.

7.-

LA VIDA ÉS BELLA, de Nicola Piovani.

8.-

TITANIC, de James Horner.

9.-

GLADIATOR, de Hans Zimmer.

10.-

EL PADRINO, de Nino Rota.

11.-

LA MISION, de Ennio Morricone.

12.-

LA LLISTA DE SCHINDLER, de John Williams.

13.-

CARROS DE FOC, de Vangelis.

14.-

FORREST GUMP, de Alan Silvestri.

15.-

DRAGONHEART, de Randy Edelman.

16.-

BRAVEHEART, de James Horner.

17.-

LEGENDES DE PASSiÓ, de James Horner.

18.-

COCOON, de James Horner.

19.-

CINEMA PARADISO, de Ennio Morricone.

20.-

ROBIN HOOD, de Micael Kamen.

21.-

EL REI LLEÓ, d´Elton John.

22.-

EL TURÓ DE L´ADÉU, de Henry King.

23.-

ROMEO I JULIETA, de Nino Rota.

24.-

MOON RIVER, de Henry Mancini.

25.-

EL SO DE LA MUSICA, de Andrews Ploome.

26.-

PIRATES DEL CARIBE, de Hans Zimmer.

27.-

L´ÚLTIM EMPERADOR, de Ruigy Sakamoto.

28.-

LA CONQUESTA DEL PARADÍS, de Vangelis.

29.-

BILITIS, de François Lai.

30.-

LES CRÒNIQUES DE NARNIA, de Harry Gregson Williams.

LA MUSICA DE ZUCCHERO

2009-12-03T22:35:00.006+01:00

HAI SCELTO ME, de Zuchero.

PANE E SALE, de Zuchero.

COSI CELESTE, de Zuchero amb Cheb Mami.

EVERYBODY´S GOT TO LEARN SOMETIME, de Jenny Bae, interpretada per Zuchero i Lara Fabian.

MISERERE, de Zucchero amb en Luciano Pavarotti.

SENZA UNA DONNA, de Zucchero amb Neil Young.

JORNADA AMB LA SALA PRIMERA DEL CIVIL DEL TRIBUNAL SUPREM

2009-12-02T17:35:00.030+01:00

ELS “PRINCIPIS DE DRET EUROPEU DE LA RESPONSABILITAT CIVIL” (PETL) EN EL MARC DEL DRET ESPANYOL
JORNADA AMB LA SALA PRIMERA DEL CIVIL DEL TRIBUNAL SUPREM
A LA UNIVERSITAT DE GIRONA
CÀTEDRA DE DRET PRIVAT
DIA 19 DE NOVEMBRE DE 2.009
(Totes les imatges són de la pàgina web de l´Institut de Dret Privat i Comparat de la Universitat de Girona,
http://civil.udg.edu/iecpl/activities/JornadaTS/index.htm

Vínculo

Imatge del material entregat als assistents a l´acte.

Vista de la taula on hi havia el material i es realitzaven les acreditacions.

Arribada dels ponents.

Benvinguda de la Rectora de la Universitat de Girona.

Inici de la ponència del President de la Sala Primera del Tribunal Suprem, Excm. magistrat Sr. Xiol Rios.

Desenvolupament de la ponència.

Vista de la sala.

Ponència del Sr. Miquel Martí, catedràtic de Dret Privat de la Universitat de Girona i organitzador de l´acte.

Vista de la sala.

Imatge de l´esmorçar.

Imatge de l´esmorçar, amb la meva imatge al fons de la foto.

Imatge del Sr. Miquel Martín, catedràtic de Dret Privat de la Universitat de Girona.

Imatge del Sr. Jaap Spier, Advocat del Tribunal Suprem dels Països Baixos.

Inici de la taula rodona amb set membres de la Sala Primera del Civil del Tribunal Suprem.

Taula rodona: Excms. Magistrats, Sr. Fco. Marín, Sr. O´callaghan, Sr. Xiol Rios, Sra. Encarna Roca, Sr. José Ramon Ferrandiz, Sr. José Antonio Sejias i Sr. Antonio Salas.

YOU RAISE ME UP, CANÇÓ DE SECRET GARDEN, QUE EL GRUP ANOMENAT WESTLIFE VA FER-LA FAMOSA

2009-11-30T18:04:00.008+01:00

YOU RAISE ME UP, de SECRET GARDEN.
El video inclou una poesia anomenada FANTASIA D´UNA SIRENA de ALEXIS COALD.

YOU RAISE ME UP, interpretada per JOSH GROBAN.

YOU RAISE ME UP

When I am down and, oh my soul, so weary;
When troubles come and my heart burdened be;
Then, I am still and wait here in the silence,
Until you come and sit a while with me.

You raise me up, so I can stand on mountains;
You raise me up, to walk on stormy seas;
I am strong, when I am on your shoulders;
You raise me up: To more than I can be.

You raise me up, so I can stand on mountains;
You raise me up, to walk on stormy seas;
I am strong, when I am on your shoulders;
You raise me up: To more than I can be.

You raise me up, so I can stand on mountains;
You raise me up, to walk on stormy seas;
I am strong, when I am on your shoulders;
You raise me up: To more than I can be.

You raise me up, so I can stand on mountains;
You raise me up, to walk on stormy seas;
I am strong, when I am on your shoulders;
You raise me up: To more than I can be.

You raise me up: To more than I can be.

YOU RAISE ME UP, interpretada per CELTIC WOMAN.

NOCTURNE

2009-11-30T17:07:00.002+01:00

NOCTURNE, de SECRET GARDEN.

En la nocturnitat es descabella la negror. La immensitat es fa estelada.
La màgia perd el Nord, el Sud, i els estels es dispersen com flocs de llum
que alliberen els Déus invisibles.
La musicalitat de la vida es dibuixa en cada alè
que cau des de qualsevol imatge dels nostres somnis.

CHINA ROSES, de ENYA.

L´ARRIBADA DELS ÀNGELS

2009-11-28T01:32:00.005+01:00

Una cançó que vaig composar a l´any 2005, amb el títol ´"L´Arribada dels àngels" s´ha publicat al blog de la meva amiga Rommy Willett, de la ciutat de Miami (U.S.A.).
http://www.miaminewsbyrommy.blogspot.com/

La cançó tracta sobre una noia que s´està morint d´una llarga enfermetat i el seu company sent la presència dels àngels al seu voltant en aquells moments tan difícils per ella.
Ell li explica les seves intuicions sobre l´arribada dels àngels, però ella lluita i lluita per sobreviure i enmig del dolor no pot presentir-los.
Finalment, ella mort i els àngels se l´emporten.
En el moment de la mort... el rellotge que ella li va regalar al seu company queda aturat per sempre.

Merci Rommy Willet per la publicació de la meva cançó.

Merci per ser tu mateixa.
Per la teva presència... des de la llunyania...

IN THE ARMS OF THE ANGELS, de Sarah Maclachlan.

LA LLEGADA DE LOS ANGELES
de Miquel Vila Solà

Anoche yo soñé,
Angeles que llegaban,
Y cuando desperté,
Sus alas me tocaban.

Cuando notaba sus susurros,
Un nuevo mundo descubrí,
Aquella paz no imaginada,
Fue la creencia al Amor.

Tu agotamiento a la Vida,
Era un libro de dolor, en si,
Proximidad a la guadaña,
El desaliento de vivir, en ti.

Y no quisiste sobornarte,
A esa vida que intuí,
Y con sus alas te prendieron,
Para ser lluvia y todo el Sol.

Son las esporas de las arpas,
Nucleo de estrella sideral, allí,
Es la llegada de los angeles,
Esa esperanza de algo más, sin fin.

Anoche yo soñé,
Angeles que llegaban,
Y cuando desperté,
Sus alas me tocaban.

Aquel reloj que tu me diste,
Se me paró en su aparición,
Era tu tiempo en el destino,
Que en un susurro se marchó.

La enfermedad que te mermaba,
Fue un sendero de amor, en mi,
El desazón de cualquier río gris,
Nos recorrió el corazón, los dos.

Y ya pudiste acercarte,
A ese cielo que yo ví,
Y lo verás entre mis lagrimas,
Que llenarán un ancho Mar.

Son las esporas de las arpas,
Nucleo de estrella sideral, allí,
Es la llegada de los angeles,
Esa esperanza de algo más, sin fin.

(Any 2005)

WHEN DARKNESS FALLS, de Secret Garden.

12 DIARIS DE CATALUNYA HAN PUBLICAT LA MATEIXA EDITORIAL: LA DIGNITAT DE CATALUNYA

2009-11-27T01:35:00.001+01:00

Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d'emetre sentència sobre l'Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel Cap de l'Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: «Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i Jo vinc a sancionar la llei orgànica següent». Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l'Alt Tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors. L'expectació és alta.

L'expectació és alta i la inquietud no és escassa davant l'evidència que el Tribunal Constitucional ha estat empès pels esdeveniments a actuar com una quarta cambra, confrontada amb el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i la voluntat ciutadana lliurement expressada a les urnes. Repetim, es tracta d'una situació inèdita en democràcia. Hi ha, no obstant, més motius de preocupació. Dels dotze magistrats que componen el tribunal, només deu podran emetre sentència, ja que un (Pablo Pérez Tremps) està recusat després d'una espessa maniobra clarament orientada a modificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto García-Calvo) ha mort. Dels deu jutges amb dret a vot, quatre continuen en el càrrec després del venciment del seu mandat, com a conseqüència del sòrdid desacord entre el Govern i l'oposició sobre la renovació d'un organisme definit recentment per José Luis Rodríguez Zapatero com el «cor de la democràcia». Un cor amb les vàlvules obturades, ja que només la meitat dels seus integrants estan avui lliures de soscaire o de pròrroga. Aquesta és la cort de cassació que està a punt de decidir sobre l'Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal –un respecte sens dubte superior al que en diverses ocasions aquest s'ha mostrat a si mateix– no farem més al·lusió a les causes del retard en la sentència.

La definició de Catalunya com a nació al preàmbul de l'Estatut, amb la consegüent emanació de «símbols nacionals» (¿que potser no reconeix la Constitució, al seu article 2, una Espanya integrada per regions i nacionalitats?); el dret i el deure de conèixer la llengua catalana; l'articulació del Poder Judicial a Catalunya, i les relacions entre l'Estat i la Generalitat són, entre altres, els punts de fricció més evidents del debat, d'acord amb les seves versions, ja que una part significativa del tribunal sembla que està optant per posicions irreductibles. Hi ha qui torna a somiar amb cirurgies de ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, lamentablement, la pedra de toc de la sentència.

No ens confonguem, el dilema real és avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d'una Espanya plural, o el seu bloqueig. No només estan en joc aquest o aquell article, està en joc la mateixa dinàmica constitucional: l'esperit de 1977, que va fer possible la pacífica Transició. Hi ha motius seriosos per a la preocupació, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l'Estatut en un verdader tancament amb forrellat institucional. Un enroc contrari a la virtut màxima de la Constitució, que no és sinó el seu caràcter obert i integrador. El Tribunal Constitucional, per tant, no decidirà únicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei orgànica de l'Estat (un PP que ara es reaproxima a la societat catalana amb discursos constructius i actituds afalagadores). L'Alt Tribunal decidirà sobre la dimensió real del marc de convivència espanyol, és a dir, sobre el més important llegat que els ciutadans que van viure i van protagonitzar el canvi de règim a finals dels anys setanta transmetran a les joves generacions, educades en llibertat, plenament inserides en la complexa supranacionalitat europea i confrontades als reptes d'una globalització que relativitza les costures més rígides del vell Estat nació. Estan en joc els pactes profunds que han fet possible els trenta anys més virtuosos de la història d'Espanya. I arribats a aquest punt és imprescindible recordar un dels principis vertebradors del nostre sistema jurídic, d'arrel romana: Pacta sunt servanda. Allò pactat obliga.

Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esforç a la transferència de rendes a l'Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els abundants beneficis de la capitalitat de l'Estat; parlen una llengua amb més marge demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a un obsessiu escrutini per part de l'espanyolisme oficial, i acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d'aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga.

Som en vigílies d'una resolució molt important. Esperem que el Constitucional decideixi atenent a les circumstàncies específiques de l'assumpte que té entre mans –que no és sinó la demanda de millora de l'autogovern d'un vell poble europeu–, recordant que no existeix la justícia absoluta, sinó només la justícia del cas concret, raó per la qual la virtut jurídica per excel·lència és la prudència. Tornem a recordar-ho: l'Estatut és fruit d'un doble pacte polític sotmès a referèndum. Que ningú es confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. Que ningú erri el diagnòstic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i les contrarietats. No som davant d'una societat feble, prostrada i disposada a assistir impassible al menyscapte de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenllaç negatiu i confiem en la probitat dels jutges, però ningú que conegui Catalunya posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l'autogovern, l'obtenció d'un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i continuaran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social. Si és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d'una societat responsable.

Aquest article editorial es publica conjuntament amb les edicions dels diaris Avui, Diari de Girona, Diari de Sabadell, Diari de Tarragona, Diari de Terrassa, El 9 Nou, El Periódico de Catalunya, La Mañana, La Vanguardia, Regió 7, Segre i El Punt.

ACUDITS SOBRE ADVOCATS

2009-11-26T13:02:00.005+01:00

- ACUDITS SOBRE ADVOCATS -
(Enviats per HELYH,
psicòloga de Ciutat de Mèxic).

---------------------------------------------------------------------------
1).-
Alumne de Dret al presentar-se a un examen oral.
- Què és un frau?
- És lo que el senyor professor està fent- respon l´alumne.
El professor queda indignat.
- El que faltava! ¡Expliquis.!
Llavors l´alumne diu:
-Segons el Còdig Penal, 'fa frau tot aquell que s´aprofita de la ignorància de l´altre per perjudicar-lo'.

---------------------------------------------------------------------------
2.)
Una persona arriba al despatx de l´advocat més car de la ciutat, i a l´entrar li diu:
-Sé que vostè és un advocat molt car, perè per 1.000 Euros, puc fer-li dues preguntes?
L´advocat respon:
- Es clar, ¿quina és la segona?

----------------------------------------------------------------------------
3.)
Es troben dos advocats en el garatge d´un Motel i adverteixen que cada un d´ells va amb la dona de l´altre.(!!!!!).......
Passada la incomoditat inicial, un li diu a l´altre ambun to una mica solemne i amb cuidada dignitat:
- Estimat colega, crec que lo correcte sería que la meva dona vingui amb mi al cotxe i que la seva muller se´n vagi amb vostè al seu cotxe.
L´altre li va respondre:
- Coincideixo en línees generals amb el teu plantejament, estimat col.lega. Potser això seria lo correcte, però no estic segur que sigui lo just.
Per què vostès estan sortint i nosaltres estem entrant!!!

-----------------------------------------------------------------------------

MUSICA DE JAMES LAST (DUES CANÇONS QUE M´HAN ACOMPANYAT TOTA LA VIDA)

2009-11-23T19:50:00.003+01:00

MORNING IN CORNWALL, de James Last.

BLUEBIRD, de James Last.

NOSTALGIES

2009-11-23T13:03:00.003+01:00

YANNI, concert a l´Acropolis, interpretant la cançó Nostalgia.

Hi ha tants motius per tenir nostàlgies alegres a la vida,
doncs tot camí passat ha estat una gran aventura
que ens ha vertebrat com a persones en el present.

REFLECTIONS OF PASSION, de YANNI.

JORNADA AMB LA SALA PRIMERA DEL TRIBUNAL SUPREM

2009-11-16T19:36:00.008+01:00

Els “Principis
de Dret
europeu de la
responsabilitat
civil” (PETL)
en el marc del
Dret espanyol.

Jornada amb la Sala Primera
del Tribunal Suprem
(EUROPEAN COMMISSION)

Girona, dijous 19 de novembre de 2009.
Facultat de Dret de la Universitat de Girona

Organitzat per:
- MINISTERIO DE CIENCIA E INNOVACIÓN
- TRIBUNAL SUPREM
- INSTITUT DE DRET PRIVAT EUROPEU I COMPARAT

P R O G R A M A

9.15
Benvinguda a càrrec de la Excma i Mag.
Rectora de la UdG
9.30 – 10.00
L´evolució recent de la jurisprudència
del TS en matèria de responsabilitat civil
Juan Antonio Xiol Ríos
President de la Sala Primera
del Tribunal Suprem
10.00 – 10.30
El Dret espanyol de la responsabilitat
civil i els PETL: Alguns punts de
convergència i de divergència
Miquel Martín Casals
Catedrátic de Dret civil de la
Universitat de Girona i membre del
European Group on Tort Law
10.30 – 11.00 Debat
11.00 – 11.30 Pausa-cafè

PROGRAMA
11.30 – 12.00
Principles of European Tort Law: Flexible
System, Basic Norm and Protected
Interests
Helmut Koziol
Director del European Centre for Tort and
Insurance Law i membre del European
Group on Tort Law
12.00 – 12.30
Proportional Liability: Pros and Cons
Jaap Spier
Advocat General del Tribunal Suprem
dels Països Baixos i membre del
European Group on Tort Law
12.30 – 13.00 Debat
13.00 – 13.45
Taula rodona amb la Sala Primera
del Tribunal Suprem
Reptes i problemes pràctics en el Dret
espanyol actual de la responsabilitat civil:

Xavier O’Callaghan Muñoz
Francisco Marín Castán
José Ramón Ferrándiz Gabriel
José Antonio Seijas Quintana
Antonio Salas Carceller
Encarnación Roca Trías

Presideix i modera:
Juan Antonio Xiol Ríos

ESTRENA DE LA PEL.LICULA SOBRE LA VIDA DEL PROFESSOR FASSMAN

2009-11-16T19:00:00.003+01:00

A l´any 1988, quan jo tenia 18 anys, vaig tenir el privilegi de poder assistir a un dels cursos que havia programat el psicoterapeuta Sr. Josep Mir i Rocafot, el professor FASSMAN, sobre dinàmica mental i tècniques d´hipnosi i auto-hipnosi.

He de manifestar que per mi, ha estat una de les experiències més impactants de la meva vida.
En primer lloc, per conèixer la persona del professor Fassman, l´hipnoleg més important del món llatino-americà del segle XX.
En segon lloc, perquè més enllà de l´home-espectacle que havia portat al professor Fassman per tots els escenaris d´Europa i Amèrica, fins els anys 70, fent espectacles d´hipnosi i mentalisme, vaig descobrir a una gran persona entregada als demés, a pràcticar el bé.
En tercer lloc, els coneixements que em va donar, els aplico en totes les questions de la meva vida, diariament, en tot moment.

El recurs a la positivització de tots els pensaments va ser una revolució a la meva vida, i m´ha marcat tota l´existència.

En el saló-fira MAGIC INTERNACIONAL d´aquest any, que es va celebrar els dies 6, 7 i 8 de Novembre de 2009 en el Palau de Congressos de la Fira de Barcelona, es va projectar, dins del primer cicle de Cine Mágico-Espiritual sobre temes i personatges d´aquest sector, l´estrena mundial de la pel.licula documental anomenada "El Misteri Fassman", sobre la vida del Professor Fassman, dirigida pel Sr. Sebastià D´Arbó, en la que intervenen significatius personatges que el varen conèixer en vida, així com també es va presentar el llibre biogràfic del personatge escrit per la seva pròpia filla María Mir.

Va ser una pel.licula interessant i un acte molt emotiu, el del diumenge a la tarda del dia 8 de Novembre.
En agraïment als coneixements impromptats,

per sempre, professor Fassman.

JA FA, DES QUE FA, AVUI, DES D´AHIR, QUE SIGUI, QUE SIGUEM

2009-11-13T13:19:00.005+01:00

JA FA SET ANYS

Recordo el teu primer plor. Aquell que em va sorprendre tendrament, provocant la més gran revolució de la meva ànima.
Hi vaig descobrir cent mil llampecs d´amor i un impuls terrible i encoratjador, entregant-me les ales més extenses d´una terra i d´un cel poc més que infinit, quedant amarat de responsabilitat per la vida, en mil.lèssimes de segons.
Recordo el teu primer ull, intentant esbrinar el perquè de la llum.
Ho recordo tot en sensacions, que mai podran ser escrites.

Ja fa set anys que naveguem junts en l´Oceà de la vida.
Ja fa un temps que ens donem la mà en el camí de la tendresa.
Ja fa rellotges que procurem respirar l´essència de cada dia.
Ja fa, des que fa, avui, des d´ahir, que sigui, que siguem.

MOLTES FELICITATS EN EL DIA DEL TEU ANIVERSARI ERNEST,
EL TEU PAPA.

TOT ÉS CASTELL DE SORRA

2009-11-13T12:23:00.009+01:00

TOT ÉS CASTELL DE SORRA

Tot és castell de sorra.
Som i no som.
Morim en cada instant,
una mica més.
Existim i no existim.

Tot és castell de sorra.
On trepitgem, la memòria,
la pluja, les teves mans,
els racons de la cobàrdia,
les mesures del teu mirar,
cada glop de llibertat,
cada onada de tristesa.

Tot és castell de sorra,
però la vida t´ha estat donada,
i es mereix el respecte sublim
amb la coherència del teu viure.

Miquel Vila Solà
(11-11-09)
--------------------------------------------------------------------------------

¿Por qué no me dijiste que estabas construyendo
ese castillo de arena?
Hubiera sido tan hermoso
poder entrar por su pequeña puerta,
recorrer sus salados corredores,
esperarte en los cuadros de conchas,
hablándote desde el balcón
con la boca llena de espuma
blanca y transparente
como mis palabras,
esas palabras livianas que te digo,
que no tienen más que el peso
del aire entre mis dientes.

Es tan hermoso contemplar el mar.

Hubiera sido tan hermoso el mar
desde nuestro castillo de arena,
relamiendo el tiempo
con la ternura
honda y profunda del agua,
divagando sobre las historias que nos contaban
cuando, niños, éramos un solo poro
abierto a la naturaleza.

Ahora el agua se ha llevado tu castillo de arena
en la marea alta.
Se ha llevado las torres,los fosos,
la puertecita por donde hubiéramos pasado
en la marea baja,
cuando la realidad está lejos
y hay castillos de arenas
sobre la playa…
GIOCONDA BELLI (Del llibre ‘Complicidades’)
--------------------------------------------------------------------------------

CASTILLOS EN EL AIRE, de Alberto Cortez, una meravellosa cançó.

--------------------------------------------------------------------------------

CASTELLS DE SORRA: Un text per desxifrar i per descobrir la màgia del cervell.

C13R70 D14 D3 V3R4N0

3574B4 3N L4 PL4Y4

0853RV4ND0 A D05 CH1C45 8R1NC4ND0 3N 14 4R3N4,

357484N 7R484J484ND0 MUCH0

C0N57RUY3ND0 UN C4571LL0 D3 4R3N4 C0N 70RR35, P454D1Z05 0CUL705 Y PU3N735.

CU4ND0 357484N 4C484ND0 V1N0 UN4 0L4 D357RUY3ND0 70D0 R3DUC13ND0 3L C4571LL0 4 UN M0N70N D3 4R3N4 Y 35PUM4.

P3N53 9U3 D35PU35 DE 74N70 35FU3RZ0 L45 CH1C45 C0M3NZ4R14N 4 L10R4R,

P3R0 3N V3Z D3 350, C0RR13R0N P0R L4 P14Y4 R13ND0 Y JU64ND0 Y C0M3NZ4R0N 4 C0N57RU1R 07R0 C4571LL0;

C0MPR3ND1 9U3 H4814 4PR3ND1D0 UN4 6R4N L3CC10N;

64574M05 MUCH0 713MP0 D3 NU357R4 V1D4 C0N57RUY3ND0 4L6UN4 C054 P3R0 CU4ND0 M45 74RD3 UN4 0L4 LL1364 4 D357RU1R 70D0, S010 P3RM4N3C3 L4 4M1574D, 3L 4M0R Y 3L C4R1Ñ0, Y L45M4N05 D3 49U3LL05 9U3 50N C4P4C35 D3 H4C3RN05 50NRR31R.

--------------------------------------------------------------------------------

NO HI HA SOMNIS IMPOSSIBLES

2009-11-07T13:36:00.005+01:00

Al costat del Congrés de la Nació, existeix un singular conjunt de cúpula amb forma de tempietto, que estava abandonat sobre un antic edifici a l´avinguda Rivadavia i Ayacucho, de la ciutat de Beunos Aires, a Argentina. Aquesta torre de tres pisos, amb llur nou tancament de vidre, ha tornat a ser unitat funcional de vivenda, com en els seus origens, i es conecta amb les oficines d´una empresa d´arquitectura. La cúpula forma part d´un ex edifici de renda, construit a l´any 1907 per l´arquitecte Rodríguez Ortega, autor també del veí Palacio de Los Lirios. Ambdos edificis tenen una notable influència en l´arquitectura d´Antoni Gaudí. Per això, en l´obra recent de la cúpula, la propietaria i l´arquitecte varen voler retre un homenatge al genial arquirtecte català, al completar les terrasses de la vivenda amb repliques escultòriques, bancs amb fragments de ceràmiques, pérgoles i altres elements del repertori de Gaudí.

Es varen executar dues impactants escultures de ferro a ambdos costats de les terrasses, com unes de grans baranes. Es tracta de repliques en escala de la famosa Porta del Drac, que Gaudí va dissenyar per a la finca Güell.
El portal possiblement inspirat en el mite de les Hespérides, va ser copiat a escala per aquesta terrassa, e impecablement executat des de la ferreria que es va montar especialment en l´obra, demostrant un grau d´elaboració artesanal difícil de trobar a més d´un segle d´aquella creació.
El portal inclou el célebre drac alat, d´amenazants dents i pesades peüngles, sense omitir cap dels seus arabescos. També es varen dissenyar altres elements que guarden relació al fantàstic món iconogràfic de Gaudí, com una cascada i font d´aigua, surcada per un pont de fusta i sota un conjunt de pèrgoles de ciment.
També es varen dissenyar bancs curvats de material, revestits amb ceràmiques en trencadís. I finalment, una gegant i enigmàtica sombrilla de color vermell, completa la recreació d´aquesta terrassa tan singular.

A la cupula si llegeix, en català:

NO HI HA SOMNIS IMPOSSIBLES.

Informació enviada des de Buenos Aires per Jorgelina Kesque, psicologa de Buenos Aires.
Merci Jorgelina, una abraçada des de Catalunya.

IV CONVENCIÓ MUNICIPAL DEL PSC

2009-11-06T09:55:00.005+01:00

Aquest cap de Setmana es celebra al Palau de Congressos de Barcelona, la Iv Convenció Municipal del PSC, on alcaldes, regidors i caps de llista, i evidentment, amb els membres de l´Executiva del Partit, debatrem la ponència marc del Congrés en comissions a través de les esmenes presentades, i s´aprovaran els dictamens i les resolucions de les comissions en Plenari, per tal de definir la ponència i els ideals del PSC en política municipal.

"Els reptes que ens trobem davant, molts són d’un abast o causa global, però sabem que les solucions, les millors i més properes, seran locals. Volem donar solucions locals als nous reptes".

Jordi Hereu

L´HOME DEL PIANO

2009-11-05T13:56:00.003+01:00

Film: La Leggenda del Pianista sull'Oceano (Tocant Love) - Any: 1998 -
Dirigida per: Giuseppe Tornatore
Musica: Ennio Morricone.

L´home del piano, interpretada per Ana Belén.

ENTREVISTA A GLÒRIA SANGLAS, COMPANYA DE DESPATX, AL DIARI AVUI

2009-11-04T11:25:00.005+01:00

La meva companya de despatx, Glòria Sanglas Viñeta, li varen realitzar una entrevista, que va sortir al Diari Avui el dia 4 d´Octubre de 2.009.

Aquesta és l´entrevista que es va publicar:

ACTUALITAT EMPRESARIAL
DRET

Entrevista amb
Glòria Sanglas Viñeta Advocada especialitzada en Família i Menors.

PERFIL Natural de Vic, on va néixer el 22 de Juny de 1953, Glòria Sanglas Viñeta és llicenciada en Dret per la Universitat Central de Barcelona, de la Promoció “Francesc Layret” (anys acadèmics 1971/1976).
Inscrita en el Col•legi d’Advocats de Vic, com exercent, des de l’ any 1977, també va cursar especialitzacions en Menors, Estrangeria, Cooperativisme i Família.
Del 1982 al 1984 va ser Presidenta del Grup d’Advocats Joves del Col·legi d’Advocats de Vic i, a més, ha col·laborat com a professora a l’escola de Pràctica Jurídica “Joan Dou i Blancafort”.

“Vaig obrir un despatx propi en el marc d’una situació classista i sexista, fet que va ser encoratjador per tirar endavant des del no-res”.

“Procuro oferir proximitat, cuidar dels problemes dels clients”.

Anna Cots / Barcelona/DIARI AVUI, 4 d´Octubre de 2.009.

Sempre havia volgut ser advocada?
No, mai m’ho havia plantejat. Va ser decisiu el curs preuniversitari.

Amb quina filosofia funda el seu propi bufet?
Desprès d’un inici en pràctiques, a Barcelona, vaig obrir un despatx propi a Vic, en un ambient on el segell era “la classe social”, “la procedència genètica” i un marcat sentit sexista. Tota aquesta situació, va ser encoratjadora per tirar endavant des del no-res.

Què ofereix Glòria Sanglas Viñeta?
Procuro oferir proximitat, cuidar dels problemes dels clients i donar-los-hi a entendre el sentit dels seus actes i les seves conseqüències a fi i efecte de que optin per a una solució, la més idònia possible per evitar o solucionar els problemes.

Com es viu l’advocacia a Vic?
L’advocacia a Vic ha canviat moltíssim en el decurs dels anys que estic en exercici. Ha evolucionat la societat i ha evolucionat, positivament, l’entorn de l’advocacia, a causa de l’increment de la presència de la dona, i a causa també de les modificacions legislatives que han afectat tots els àmbits socials.

Segur que ha defensat casos de tot tipus. Li agradaria compartir-ne algun amb nosaltres?
Tots els assumptes mereixen un gran respecte, ja que constitueixen un greu problema per a les persones que hi estan implicades. Ara bé, el que més m’ha impactat ha estat saber, després d’anys i satisfeta com estava per haver obtingut un resultat òptim, professionalment parlant, en un tema sobre custòdia de menors, que els implicats en l’ assumpte opinessin que hauria estat molt millor i hauria protegit més els seus interessos, que no s’hagués obtingut una sentència favorable.

Com té pensat afrontar els temps que vénen?
Amb ganes, constància i dedicació.

Per a més informació:
Glòria Sanglas Viñeta
Tel.: 93 885 47 57
Fax: 93 881 46 31
gsanglas@terra.es

OPERACIÓ PRETÒRIA

2009-11-02T18:37:00.001+01:00

Dimarts es va conèixer l’actuació de l’Audiència Nacional, dirigida pel jutge Baltasar Garzón, perseguint una presumpta trama corrupta de la que formarien part entre d’altres l’exconseller d’Economia de la Generalitat Macià Alavedra, l’exsecretari de la Presidència de la Generalitat Lluís Prenafeta, l’exdiputat socialista Luis Andrés García ‘Luigi‘ –fa temps separat del PSC–, l’alcalde de Santa Coloma de Gramenet Bartomeu Muñoz i el Tinent d’Alcalde d’Urbanisme Manuel Dobarco. Divendres al vespre es va conèixer l’auto judicial en el que es precisen els delictes presumptament comesos per cada un dels imputats i les mesures cautelars adoptades pel jutge que, en els casos de les persones abans esmentades és de presó incondicional.

Quan no feia ni dues hores de les primeres operacions de registre ordenades pel jutge i de la detenció d’algunes de les persones presumptament vinculades a la trama, el PSC va fer pública una Declaració en la que, des del més absolut respecte a la presumpció d’innocència i a les actuacions judicials, s’anunciaven les mesures que la Comissió Executiva del partit prendria si l’autoritat judicial dictava mesures que afectessin els càrrecs electes cridats a declarar.

A alguns potser els va sobtar la immediatesa amb que el PSC va reaccionar anunciant unes mesures que seran preses formalment per la Comissió Executiva del partit que es reunirà demà de forma extraordinària. La gravetat dels fets objecte de la investigació judicial exigia, en la meva opinió, la celeritat i contundència de la Declaració de dimarts i de les decisions que la Comissió Executiva del PSC prendrà demà en aplicació dels nostres Estatuts i Codi Ètic.

El dia següent, dimecres, es va produir la Declaració institucional del president Montilla sobre el tema, i també trobareu d’interès la Declaració institucional de l’Ajuntament de Barcelona, subscrita divendres per tots els grups municipals manifestant el seu rebuig frontal contra la corrupció.

No hi ha dubte que ens trobem davant d’una actuació judicial contundent que apunta a la comissió de delictes molt greus i, per descomptat, incompatibles amb l’exercici de responsabilitats públiques i amb la militància en el Partit Socialista. Lògicament aquests delictes no es poden considerar provats fins que no es dicti sentència i, per tant, no desvirtuen el dret a la presumpció d’innocència que empara tots els implicats. Però és evident que els ritmes de la justícia, dels mitjans de comunicació i de la política no són els mateixos. I que els partits han d’actuar amb celeritat i contundència per assegurar la dignitat i el normal funcionament de les institucions, així com la imatge d’honestedat de la política. I ho han de fer conscients de la lògica alarma social causada per l’actuació judicial que s’afegeix a la ja causada per l’escàndol del Palau de la Música. Cal treballar amb diligència i eficàcia per restablir la confiança en les institucions, la política i els partits. Certament no es pot evitar que d’entre les desenes de milers de càrrecs electes no n’hi hagi alguns que puguin abusar de la seva condició per aprofitar-se’n o afavorir interessos il·legítims. El que cal garantir sempre i en tot lloc és que els comportaments irregulars són detectats i sancionats de forma exemplar, i que des de la política democràtica es practica la “tolerància zero envers la corrupció”. Aquesta és una feina de tots els partits i del conjunt de la societat en la que els socialistes estem compromesos en primera línia.

(TEXT INTEGRE REDACTAT PER MIQUEL ICETA I EXTRET DEL DIARI DE MIQUEL ICETA).